Aquesta campanya de la Generalitat ho té tot. És la culminació d'una manera de fer i d'entendre la política. El punt més alt i, a la vegada, el més baix. La mort d'una idea de país, de política i de llibertat.
Tot comença amb un noi, fill de la immersió lingüística, educat en un institut públic de Girona, que se'n fot del català perquè se'n fot de la profe, o al revés. Tot comença amb una parodia de l'autoritat; "amb el somriure, la revolta"; amb "la revolució dels somriures". El noi se'n fot de la professora, i enfotent-se'n d'ella i del seu poder se'n fot de la immersió lingüística, del projecte de país que, encara ara i potser més que mai, perquè ja no queda gaire més, fa seu el govern de la Generalitat, i del poder que aquesta representa. El noi penja la paròdia a Tiktok, es fa viral i els parodiats el contracten per convertir-lo en un bufó més de la cort.
Justament ara, quan la Generalitat ha demostrat la seva incapacitat per fer un ús millor, exemplar, ni tan sols diferencial, de les seves competències i del seu poder. Ara, que per intentar dissimular el seu fracàs ha decidit posar tots els seus esforços i tot el seu poder en la prohibició més inútil de les coses més variades. Ara que ha demostrat que no sap què fer amb el seu poder, amb les competències fonamentals com són l'educació, la sanitat i la seguretat.
És la metàfora perfecta. Un departament com és el de Joventut i que, en el millor dels casos, hauria de preocupar-se per facilitar als joves l'emancipació, el futur i la llibertat, els contracta per pintar les mascaretes que els obliga a posar-se una mica perquè sí i una mica per demostrar que aquí manen ells. Els posa a pintar el morrió en nom de la llibertat d'expressió.
La Generalitat actua com un monitor d'esplai mentre Catalunya crema i tracta al mateix temps de reprimir i d'infantilitzar la societat per fer-la més dòcil, obedient i oblidadissa. El govern que presumeix de rebel posa els joves que es rebel·len de debò, per instint, per un menyspreu natural del poder i sense presumir-ne tant, a decorar les mascaretes de la mateixa manera que altres poders, molt menys rebels i molt menys presumits, els posarien a pintar les cadenes o a decorar les parets de la cel·la.