No és censura, és criteri editorial. I és o hauria de ser normal que el criteri editorial de la televisió pública sigui una mica més restrictiu amb els lÃmits de l’humor i del polÃticament correcte que els mitjans privats. Encara que de vegades pugui semblar el contrari, la televisió pública no es va pensar per fer riure. Té o hauria de tenir una funció eminentment informativa perquè se suposa que una ciutadania ben informada és una ciutadania millor, més lliure i més democrà tica i tot això. I té, per tant, una funció educativa. No és estrany que aquesta funció es confongui amb la propaganda polÃtica, però en tot cas és aquesta funció la que marca els llibres d’estil i la lÃnia editorial i les preferències del director, que per això és el director.
27.10.21
21.10.21
¿Quién duda de Clint Eastwood?
Es un hombre solitario que está de vuelta de todo. Un hombre en retirada al que parece que ya solo le queda que pagar una última deuda. Un hombre en bajada; hacia la naturaleza, hacia México, donde hay mujeres y hay gallos y caballos como en Tejas pero donde no hay ranchos y donde todo es un poco más salvaje, un poco más vivo y un poco más auténtico.
17.10.21
Cuidado con el perro de Ione Belarra
Suele decirse que deberÃa haber un examen o algún tipo de cursillo para poder ser padre. Yo creÃa que en broma, pero no está la cosa para dar ningún chiste por supuesto. Porque parece que de momento empezaremos por los perros y ya iremos viendo. Aunque no sea asà como se presenta esta ley de protección y bienestar animal, claro.
11.10.21
La possibilitat d’una civilització
A «Civilitat», una de les seves millors glosses, Eugeni d’Ors descrivia un accident de trà nsit i la seva pacÃfica resolució. Els conductors baixen del cotxe, s’ho miren, ho parlen, ho resolen i s’acomiaden educadament. Aixà és una mica com Austen resol també els seus problemes. Els resol, i ho fa civilitzadament, quan el més normal seria que quedessin oberts o es tanquessin per la força, per la violència. Encara que només fos per això, ja podrÃem dir que les novel·les d’Austen són la promesa de la possibilitat de la civilització. Perquè entén tan bé els defectes dels homes com la seva capacitat per aprendre a conviure-hi. I potser és per això que Leo Strauss deia que, tot i que els joves puguin pensar que Dostoievski és el millor novel·lista, quan maduressin haurien de cedir-li el tron a Austen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)