Per què no plora

Jo esperava plors. Fa anys que ens prometem que el dia que marxés Messi ploraríem i res. Era el dia de plorar tots junts, crying apart together, i comptar amb l’acompanyament i fins i tot la comprensió de tots aquelles que diuen que els homes plorem poc i malament. Però res. Algú havia d’obrir la veda, però Messi encara no ha sortit a dir-nos adéu amb llàgrimes als ulls i Laporta ha fet la roda de premsa més sòbria i formal que li recordo. I era ell, per motius que fan de mal explicar però que es resumeixen en allò que diu la Bíblia que a qui té se li donarà i a qui no té se li traurà el poc que tingui, era ell el mascle alfa que ens podia donar als altres permís per somicar una miqueta. Perquè els homes no plorem per tonteries. I perquè, en el fons, Laporta va ser triat per acompanyar-nos en aquest dol que ara passem.

(Seguir llegint a ElTribú)