A TV3 no hi ha censura, hi ha línia editorial. I la línia editorial la marca la direcció i la direcció la marca el govern i la línia editorial és, per tant, política. Això explica el que és TV3 i això és el que significa treballar a TV3 i no és ni pot ser una sorpresa per a ningú.
A excepció, suposo, de tota aquesta generació d'instagramers que es pensen que ser lliure i revolucionari és votar la CUP cada quatre anys mentre viuen del pressupost públic. Per als altres, la sorpresa és que es queixés el PSC i no Jordi Basté.
Però el Joel i el Manel ja són prou grandets per saber a què juguen i què volen fer i no sembla que necessitin gaire consells.
No crec que a TV3 li interessi que el Joel dimiteixi. Si fos així el farien fora perquè és evident TV3 pot viure perfectament sense el Joel, el Manel, el Zona Franca en general i fins i tot l'Andrés Faingold. El que no està tan clar si ells poden viure sense TV3. La qüestió fonamental és qui pot viure sense TV3, és a dir, contra TV3, i com i de què pot viure. I aquesta era la gràcia de La Sotana i El Soterrani i de totes aquestes iniciatives similars. No necessàriament els acudits que hi facin o si insulten als uns o als altres, sinó l'espai de llibertat que defensen pel simple fet d'existir i de sobreviure fora del control del poder polític i mediàtic oficial.
Que ara els seus amics i aquesta tropa de nens mediàtics amb sous de funcionari animin el Joel a seguir (com si quedar-se cobrant una pasta per fer un programa cada cop menys propi no fos vendre's a trossets sinó el zènit de la lluita anti-sistema) només demostra que el gran perill del Zona Franca no ha estat mai la censura o que el tanquessin per un acudit de nazis o per poca audiència. El perill, evident des del primer dia, era acomodar-se a fer el paper dels gamberros i els outsiders, els folloneros, per acabar fent bàsicament el mateix humor i en la mateixa línia política que Toni Soler S.L. El perill era l'èxit.
Per això és una bona notícia que hagin fet fora el Manel Vidal i fins i tot que Miquel Bonet presumeixi ara de que a ell no van deixar-lo anar de convidat. No per ells, clar. Sinó per tots els altres. Perquè encara que sigui d'aquesta manera covarda i per aquests càlculs i xantatges polítics tan miserables, està bé que sigui la pròpia TV3 qui ens recordi que fora de les seves estretes fronteres també hi ha vida (cada dia més) i s'hi poden fer moltes coses, molt sovint, molt millors que les que hi fan dins.