26.2.09

Democràcia 2.0

Passa amb la democràcia 2.0 com amb el Bicing, jutjada exitosa pel seu creixent nombre d'afiliats quan el seu propòsit fundacional semblava ser tot un altre. És evident que la quantitat d'usuaris de Bicing hauria de ser la principal preocupació d'una empresa privada de lloguer de bicicletes. Però si no és l'ànim de lucre sinó, per exemple, la millora en la circulació urbana el que es proposa l'Ajuntament de Barcelona amb aquest nou servei públic, el seu èxit sembla que s'hauria de jutjar segons el nombre de conductors han substituit el cotxe per la bicileta en els seus desplaçaments diaris per la capital catalana. De la mateixa manera, el que hauriem d'esperar d'una democràcia 2.0 és un salt qualitatiu en la cultura democràtica de les nostres societats de masses, semblant al que es va produïr en la meva joventut entre el PC Fútbol 4.0 i el 5.0 o com el que, segons m'han explicat, diferencia la primera vegada de la segona. El que cal esperar de la democràcia 2.0 no és només que estigui a l'abast de molts més ciber-ciutadans sinó que avanci en la sempre actual lluita per acostar la democràcia real a la democràcia ideal. Evidentment, el nombre de ciutadans amb possibilitat d'accedir al debat no és precisament una qüestió secundària quan del que es parla és del govern del poble, però m'atreviria a recordar que no és l'extensió dels principis d'igualtat i llibertat formals a tots els ciutadans el que aquí està en joc ja que aquest salt qualitatiu precedeix en uns quants anys l'aparició d'internet. L'aportació que, segons diuen els seus apologetes, caldria esperar de la nova versió 2.0 és la conversió de la democràcia liberal en una autèntica "democràcia deliberativa, en què tots els ciutadans han de participar en el procés de confrontació de les seves idees amb una realitat externa i persuadir els altres del seu punt de vista per crear aliances de canvi de consens”. No em sembla excessivament pessimista afirmar que, de moment, la democràcia 2.0 només ha servit per extendre a internet els vicis partidistes de la democràcia real i que, com a molt, ha servit a alguns polítics per mesurar la potència dels seus pulmons en l'eco del ciberespai.
.

21.2.09

Sweet neocon

You call yourself a Christian
I think that you're a hypocrite
.
Sweet neocon
(M. Jagger/K. Richards)
.
Com assenyala Gregorio Luri al llibre El neoconservadurisme americà, la claredat moral és una de les característiques compartides pels neoconservadors. Aquesta claredat moral "no és altra cosa que la capacitat de distingir nítidament entre amics i enemics", distinció que es trobaria justificació en la consciència de la superioritat moral dels Estats Units. Des d'aquest punt de vista la política exterior nord-americana no hauria d'admetre mitges tintes. Com afirmen William Kristol i Robert Kagan a Present dangers, "l'objectiu de la política exterior dels EUA ha d'estar clar. Al tractar amb règims tirànics, especialment amb règims que poseeixen la capacitat d'inflingir mal, a nosaltres o als nostres aliats, els Estats Units han de buscar la transformació i no la coexistència". Això converteix el joc de suborns i xantatges en moralment inadmisible i potser sigui precisament aquí on calgui assenyalar el fracàs de les polítiques que reconeixem sota el nom de neoconservadurisme. El problema que necessariament ha d'afrontar una política de claredat moral és que en la seva mateixa pretensió de puresa ètica s'incapacita per fer us, sempre al servei de la transformació de l'enemic, de la més bruta de la pràctiques polítiques, que no és la guerra sinó la hipocresia. És de suposar que molt millor hauria anat als neoconservadors si haguéssin fet cas als Rolling Stones.
.

18.2.09

Les lliçons de Chávez

"No són els sonats la pitjor amenaça contra la democràcia. Com la història ens ha ensenyat, la pitjor amenaça per la democràcia és el poder desenfrenat de l'Estat sobre els seus ciutadans i, en la majoria dels casos, aquest poder es desencadena en nom de la conservació de la democràcia."
.
.
En pocs dies el President Chávez ha donat dues lliçons de política que crec que val la pena tenir presents.
La primera, en la seva polèmica amb l'eurodiputat del PP, Luis Herrero, és que tota hospitalitat és condicionada. És evident que aquesta primera lliçó té molt a veure amb el cas Wilders com és evident, també, que les condicions que ha de posar una democràcia com la britància al dret d'hospitalitat difereixen necessariament de les que posa un govern com el veneçolà. Però no podem oblidar que aquesta diferència assenyala a un condicionament necessari i ineludible. Que la prohibició a Wilders d'entrar al Regne Unit es presenti, per tant i principalment, com un problema d'hospitalitat no m'estalvia dir encara alguna obvietat sobre la llibertat d'expressió. perquè em sembla que només podem defensar el caràcter sagrat de la llibertat d'expressió si entenem què és la llibertat d'expressió. Llibertat d'expressió i censura es troben en un conflicte tal que són incompatibles en un mateix moment i comunitat política; on hi ha censura no hi pot haver llibertat d'expressió. Perquè si censurar és impedir que algú parli, garantir la llibertat d'expressió és permetre que tothom pugui parlar i que, en conseqüència, tothom pugui dir el que li doni la gana. Ara bé, el vincle entre llibertat i responsabilitat és d'una necessitat tal que a ningú hauria de sorprendre que aquest dret de cadascú a dir el que li doni la gana sigui el mateix que obliga tothom a responsabilitzar-se del que li ha donat la gana dir. Això no fa menys evident que la diferència que hi ha entre llibertat d'expressió i censura és essencial i no qüestió de grau.
La segona lliçó de Chávez és que el respecte a les qüestions procedimentals és condició necessaria però no suficient d'una democràcia amb aspiracions d'autenticitat. Més enllà de les pràctiques de manipulació de masses que el president ha fet servir per assegurar-se el triomf, el que ens hauria de preocupar és que el mateix resultat pot aconseguir-se sense necessitat d'expulsar els observadors de Human Rights Watch. El principi d'entropia present en la democràcia converteix en necessaria la preservació d'uns principis no sotmesos a la voluntat popular que la salvaguardin. Pressuposo que la victoria de Chávez és una passa enrera de la democràcia veneçolana, però he de dir que amb aquest pressupòsit no pretenc donar una resposta definitiva a la qüestió de si la possibilitat de ser reelegit indefinidament hauria de formar part o no d'aquest vedats privats de caça.
.

16.2.09

Fitna

La defensa, en nom de la llibertat d'expressió, de Geert Wilders i del seu dret d'entrar al Regne Unit per presentar el documental Fitna a la Cambra del Lords presenta un petit problema. Geert Wilders considera, i així ho fa fet saber en nombroses ocasions, que l'Alcorà hauria de estar prohibit a les cases i les mesquites d'Holanda i que el seu ús hauria de quedar reservat a la recerca acadèmica. Considera, per tant, que l'Alcorà, com el Mein Kampf, és un llibre que incita a l'odi i que, deixat en mans no-doctes, representa una amenaça a la seguretat nacional. I encara considera, i aquesta és sens dubte la més interessant de les seves consideracions perquè és la que condueix des del perill potencial del llibre a la conveniència de la seva prohibició, que la voluntat de defensar la seguretat nacional justifica retallar la llibertat d'expressió. És just i natural, per tant, que els seus crítics li recordin, ens recordin, aquesta ironia, en dies on el Foreign Office ha fet seva la lògica de Wilders fins a la que probablement sigui una de les més absurdes de les seves conseqüències.
.
.

15.2.09

Fundamental questions

It is obviously untrue to say, for instance, that Aristotle could not have conceived the injustice of slavery, for he did conceive of it. One may say, however, that he could not have conceived of a world state. But why? The world state pressuposes such a development of technology as Aristotle could never have dreamed of. That technological development, in its turn, required that science be regarded as essentially in the service of the "conquest of nature" and that technology be emancipated from any moral and political supervision. Aristotle did not conceive of a world state because he was absolutely certain that science is theoretical and that the liberation of technology from moral and political control would lead to disastrous consequences: the fusion of science and the arts together with the unlimited or uncontrolled progress of technology has made universal and perpetual tyranny a serious possibility. Only a rash man would say Aristotle's view -that is, his answers to the question of whether or not science is essentially theoretical and wheter or not technological progress is in need of strict moral or political control- has been refuted. But whatever one might think of his answers, certainly the fundamental questions to which they are the answers are identical with the fundamental questions that are of immediate concern to us today. Realizing this, we realize at the same time that the epoch which regarded Aristotle's fundamental questions as obsolete completely lacked clarity about what the fundamental issues are.
.
Leo Strauss. Natural right and history
-

13.2.09

Allò que està malament al món

Allò que està malament al món és que no ens preguntem el que està bé
.
G.K. Chesterton. Allò que està malament al món
.
El cas d'Eluana ha retornat a l'actualitat la tantes vegades invocada com inmediatament contradita "neutralitat moral de l'Estat". Neutralitat absurdament defensada per aquells que, d'altra banda, no són capaços de restar indiferents davant una dona amb burka o de pràctiques tals com l'ablació de clítoris. Però per entendre el pes moral de la legislació democràtica tampoc calen exemples extrems. Mentre el posicionament contrari al matrimoni homosexual, per exemple, es presenta com a dogmàtica moralitzant, la seva defensa passa per ser una simple abstenció institucional a l'hora de jutjar sobre les relacions afectives dels ciutadans. Abstenció que, evidentment, no es manté quan aquestes relacions s'esdevenen entre, posem pel cas, el professor de gimnàstica i les seves alumnes adolescents. Obrir el concepte de matrimoni a les unions homosexuals seria, així, un guany net i qüestions tals com la problemàtica de sentit que pot plantejar un matrimoni inevitablement privat de maternitat no és ja un cost que s'assumeixi i es defensi com a raonable i convenient sinó que simplement no s'està disposat a considerar com a tal. La reivindicació de nous drets sota banderes de justícia social hauria de ser suficient per admetre que no només a la dreta catòlica i a l'esquerra zen preocupa la càrrega moral de la legislació democràtica i que no només als dogmàtics religiosos ha de semblar la indiferència moral de l'Estat ja no només impossible sinó indesitjable.
.

5.2.09

Hem de ser agraïts

La Lola m'envia un meme. Com que es tractava de dir "set fets relatius a la meva persona", la veritat és que, saltant-me totes les normes del protocol del bon blogger, no pensava respondre'l. La raó principal és que, en aquest blog, sobre els fets relatius a la meva persona prefereixo "guardar-ne silenci". En confiança, i en general, em sembla que els meus estimats lectors no n'han de fotre res. Però, potser per compensar una mica la meva mala educació, he decidit respondre a l'amable Lola i donar als lectors alguna informació personal que és de justícia que coneguin. Els que segueixen són els que considero les meves lectures obligades. Deuen ser ells, per tant, en gran mesura culpables del que penso i de la majoria de coses que aquí es poden llegir. Considero que és de rebut que així consti.
.
Salvador Sostres
.
Gregorio Luri

.
Arcadi Espada

.
William Kristol
.
Nicholas D. Kristof


Roger Cohen


Thomas L. Friedman

.
Robert Kagan

.
Fareed Zakaria

.
Charles Krauthammer

.