1.6.21

A veure què en feu

de juny 01, 2021 by 
Tothom que viu i treballa a Catalunya i que vol, a més, ser català, sembla estar d’acord en que els indults són imprescindible. Però ningú acaba d’explicar ben bé ni per què ni per a què. Se suposa que no cal, perquè és una qüestió d’humanitat. Però qui parla en nom de la humanitat menteix, deia Schmitt. És una humanitat que no es reconeix als altres presos que també tenen família i també porten quatre anys o més a la presó i que també deuen tenir ganes de recuperar la seva vida i tot quant etc. Evidentment, el “free tothom” no s’ha hagut de prendre mai al peu de la lletra i tothom sap que sempre ha volgut dir “free tots els qui el moment i la situació aconselli que siguin els nostres”.

27.5.21

Un privilegio raro

de maig 27, 2021 by 
Se ha indultado a asesinos, traficantes, golpistas y terroristas, de estado y de lo contrario. Se ha indultado a mucha gente muy bestia, pero no me consta que se haya indultado a nadie en contra de su voluntad. Estos indultos son, serían, serán, en cambio, un privilegio raro que se concede a quien dice no quererlos para que no hagan algo que tampoco podrían.

11.5.21

Les imatges de la vergonya

de maig 11, 2021 by 
Si dissabte estàveu tant contents és perquè fins aleshores havíeu obeït massa. Dissabte no era el dia per celebrar el que ens deixen fer sinó per avergonyir-nos de tot el que ens hem deixat fer. Però en aquest país semblem tots com aquest noi tan seriós i conscienciat que surt dient que tota aquesta festa és una gran irresponsabilitat i que entén que no està bé i que ja veurem la incidència que tindran aquestes celebracions. Però tu ets aquí, li pregunten. I respon que sí, que “estoy aquí ahora mismo, es verdad que estoy aquí ahora mismo, pero porque se me permite”. Com volent dir que a qui se li acut donar-li llibertat si ja saben què en farà. Com volent dir que la llei ha protegir-nos de nosaltres mateixos més que no pas dels altres.

7.5.21

Madriditis

de maig 07, 2021 by 
Yo esperaba que una victoria del fascismo en Madrid llenase las carreteras de exiliados huyendo hacia Francia y Portugal, pero se ve que no. Se ve que lo que preocupaba a las izquierdas no era el fascismo, sino el poder, y que, ya más relajados tras una intensa campaña muy polarizada y tal, ahora pueden volver los análisis sensatos y la mirada larga. Ahora que han perdido pueden volver a centrarse en tener razón, que es lo que en el fondo más les gusta.

6.5.21

Libertaz

de maig 06, 2021 by 
Ha ganado la libertaz y han perdido los metafísicos. Y habrá que esperar que nuestros políticos hayan aprendido, de una vez por todas, a cuidarse muy mucho de citar a Kant, porque cada vez que aparece este hombre en campaña electoral es el presagio de un ridículo. Lo hicieron hace años ya, pero tampoco tantos, Albert Rivera y Pablo Iglesias, que se vieron obligados a presumir de títulos que no conocían de un filósofo que les sonaba y lo hizo Gabilondo usando a Kant como medio (¿será esto ético?) para darle algo de autoridad a las palabras de Iván Redondo. Han perdido los filósofos de twitter que aplaudían esta burda prostitución del grandísimo (y yo que me alegro, sobre todo por el pobre Kant) y demás metafísicos que se han pasado media campaña preguntándose cómo se atrevía la señora Ayuso a hablar en nombre de la libertad si la libertad no es de nadie y es cosa compleja el definirla y no hay que confundirla con el libertinaje y todas esas cosas.

20.4.21

Secesionismo merengón

d’abril 20, 2021 by 
Lo peor es la cobardía. El querer asegurarse, desde hoy y para siempre, un puesto en la mesa de los grandes que antes había que luchar. A menudo, hasta el último minuto de la última jornada. El querer asegurarse un dineral que antes había que merecer. Y este aceptar, con la excusa de la pandemia, que en un De Quincey de manual empezó cargándose el Estado de Derecho para acabar cargándose hasta el fútbol, que lo importante es participar. Esto antes sólo lo decían los pequeños, niños y clubes, que con algo tenían que conformarse.

7.4.21

El valor de mil paraules

d’abril 07, 2021 by 
En una democràcia representativa tothom està obligat a fer teatre, però només alguns estan condemnats a no poder dissimular-ho. No perquè no en siguin capaços, sinó perquè no s’ho poden permetre. Perquè han portat la ficció tan lluny que el pes de la realitat i de les responsabilitats que comporta se’ls faria insuportable. Per això han de deixar clar que lo seu és ficció, perquè han après que només així poden evitar que se’ls exigeixi que responguin dels seus actes i discursos. Per això encallen les negociacions per fer govern, perquè van del que fan i no poden dir-nos i del que poden dir-nos però no poden fer. Perquè van de diners, i els polítics no parlen dels diners que no ens poden prometre, i perquè van de les coses del procés, de les que parlen molt precisament perquè no hi ha res a fer.

Subscriure's a: Missatges (Atom)