Secesionismo merengón

Lo peor es la cobardía. El querer asegurarse, desde hoy y para siempre, un puesto en la mesa de los grandes que antes había que luchar. A menudo, hasta el último minuto de la última jornada. El querer asegurarse un dineral que antes había que merecer. Y este aceptar, con la excusa de la pandemia, que en un De Quincey de manual empezó cargándose el Estado de Derecho para acabar cargándose hasta el fútbol, que lo importante es participar. Esto antes sólo lo decían los pequeños, niños y clubes, que con algo tenían que conformarse.

(Seguir leyendo en El Español)

El valor de mil paraules

En una democràcia representativa tothom està obligat a fer teatre, però només alguns estan condemnats a no poder dissimular-ho. No perquè no en siguin capaços, sinó perquè no s’ho poden permetre. Perquè han portat la ficció tan lluny que el pes de la realitat i de les responsabilitats que comporta se’ls faria insuportable. Per això han de deixar clar que lo seu és ficció, perquè han après que només així poden evitar que se’ls exigeixi que responguin dels seus actes i discursos. Per això encallen les negociacions per fer govern, perquè van del que fan i no poden dir-nos i del que poden dir-nos però no poden fer. Perquè van de diners, i els polítics no parlen dels diners que no ens poden prometre, i perquè van de les coses del procés, de les que parlen molt precisament perquè no hi ha res a fer.

(Seguir llegint a El Tribú)