Aquest post és una resposta al comentarisa "el primo", que per massa extensa no he pogut penjar als comentaris. La publico en forma de post perquè considero que la informació que conté i
la discusió de la que forma part poden ser d'interès de tots els lectors.
“el primo”,
Sobre el perquè parlo de frau electoral a l'Iràn:
el document que cito no mostra una sèrie de suposades “anomalies estadístiques”, com tampoc es pot afirmar que sigui "una discrepancia entre els resultats esperats i els resultats observats". El que mostra aquest estudi és la pràctica impossibilitat que els resultats anunciats siguin els resultats obtinguts dels vots dels electors.
Sobre el tema d’Hondures, sobre perquè dic que Obama es va posicionar en favor de Zelaya i perquè dic que la seva consulta era il·legal: si vostè desconeix les paraules d’Obama, admetrà que el problema és seu i no de les paraules.
Aquí té les paraules d’Obama en suport del retorn de Zelaya al poder, per dues vegades:
en vídeo i
per escrit.
Per si de cas li fés mandra llegir el discurs sencer, li copio la frase literal: “Even as we meet here today, America supports now the restoration of the democratically-elected President of Honduras, even though he has strongly opposed American policies. We do so not because we agree with him. We do so because we respect the universal principle that people should choose their own leaders, whether they are leaders we agree with or not.”
Segueixo insistint que la consulta de Zelaya era il·legal. Potser haurem de començar a entendre què vull dir quan dic que la consulta era il·legal, perquè jo no dic més que això: que la consulta era il·legal. Això vol dir que allò que era il·legal era el referèndum. I si dic que la consulta era il·legal és perquè la Cort Suprema d’Hondures així ho havia establert. Comprendrà que són ells, i no jo, qui ha de pronunciar-se sobre la seva legalitat.
En aquesta pàgina té disponibles algunes lectures sobre aquestes qüestions:
http://www.poderjudicial.gob.hn/
Entenc que quan vostè demana que concreti el que espera és que entri a analitzar i interpretar la Constitució d’Hondures, per veure què podria fer pensar als jutges de la Cort Suprema que el referèndum en qüestió no s’adequava a la legislació vigent. Però entengui que aquesta pretensió és excessiva, quan ni vostè (tinc entès) ni jo som jutges de la Cort Suprema d'Hondures.
Espero sincerament que fins ara estiguem d’acord que la consulta era il·legal si per il·legal entenem contraria a la legalitat vigent. I espero que admeti que aquesta és l’única manera mitjanament sensata d’entendre la qüestió. Aleshores el seu problema és tot un altre, i és el de creure que la Constitució d’Hondures és anti-democràtica. Vostè diu que la constitució d’Hondures és anti-democràtica perquè estableix que "certs articles" no es poden modificar. A vostè li sembla que això vol dir que la Constitució està per sobre de la voluntat del poble. I a vostè li sembla que el fet d'estar per sobre de la voluntat del poble la converteix en anti-democràtica. Em sembla que no falsejo els seus arguments, però de ser així avisi que ho tornarem a intentar.
Doncs bé, el primer que cal dir és que tota Constitució està per sobre de la voluntat del poble així entesa i que, de fet, aquest és un dels principals motius d'escriure les constitucions; per evitar que el poble decideixi atemptar contra els principis de la democràcia en nom d’aquesta mateixa democràcia. I això passa per assegurar que algunes coses no es toquin, no es sotmetin a votació popular. La diferència entre assegurar que algunes coses no es toquin, com fan les democràcies, i assegurar que només es toqui el que diu el cap de l’Estat, com fan les dictadures de la més diversa naturalesa, no és petita, i per això crec que si del què es tracta és de jutjar la naturalesa democràtica o no de la
Constitució d'Hondures, és interessant fixar-se en quines coses no deixa que es toquin.
Aquí he suposat que quan vostè parla d'articles intocables fa referència a l'article 374 però, altre cop, si m'equivoco avisi que tornarem a començar. L’article en qüestió diu així:
ARTICULO 374.- No podrán reformarse, en ningún caso, el artículo anterior, el presente artículo, los artículos constitucionales que se refieren a la forma de gobierno, al territorio nacional, al período presidencial, a la prohibición para ser nuevamente Presidente de la República, el ciudadano que lo haya desempeñado bajo cualquier título y el referente a quienes no pueden ser Presidentes de la República por el período subsiguiente.
I l’article anterior al que es fa referència, el 373, diu així:
ARTICULO 373.- La reforma de esta Constitución podrá decretarse por el Congreso Nacional, en sesiones ordinarias, con dos tercios de votos de la totalidad de sus miembros. El decreto señalará al efecto el artículo o artículos que hayan de reformarse, debiendo ratificarse por la subsiguiente legislatura ordinaria, por igual número de votos, para que entre en vigencia.
Entenc que a vostè pugui no agradar-li la Constitució d'Hondures, com tampoc li agrada al ex-president Zelaya (perquè tingui una idea del respecte que mereixen la Cort Suprema i la Constitució d’Hondures a Zelaya, pot llegir algunes de les seves paraules sobre el tema en aquest
reportatge d’AP). Però admetrà que aquest no és motiu suficient per dubtar del seu caràcter democràtic. Com tampoc és motiu suficient per dubtar del seu caràcter democràtic l’existència d’aquests "articles intocables". Perquè, com he dit abans, les constitucions dels països democràtics s’asseguren que alguns dels seus articles siguin intocables. (Pot veure, per exemple, el 5è article de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica). I si la seva argumentació es fonamenta en la idea que constitucions com la dels Estats Units no són democràtiques, he de dir-li que, sincerament, ho podria haver dit de bon començament.
.
Moltes gràcies pels seus comentaris,
.
Ferran
.
Entrades
