20.12.13

La independència i el dret internacional


Aquesta cita és falsa. No apareix a la "Opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre la conformitat amb el dret internacional de la declaració unilateral d'independència relativa a Kosovo" del 22.07.10.
Però en aquesta "Opinió" sí que hi apareixen algunes coses interessants i que bé mereixen un comentari.
El primer que cal dir és que aquesta "opinió" es pronuncia sobre una qüestió molt concreta, respon una pregunta molt clara:
“S’ajusta al dret internacional la declaració unilateral d’independència formulada per les institucions provisionals d’autogovern de Kosovo?”
Com veiem, aquí "no es pregunta sobre les conseqüències jurídiques d'aquesta declaració. En particular, no es pregunta si Kosovo ha assolit la condició d'Estat. Tampoc es pregunta sobre la validesa o els efectes jurídics del reconeixement de Kosovo pels Estats que l'han reconegut com Estat independent. (§ 51)

I la resposta és que sí, que la declaració unilateral d'independència de Kosovo s'ajusta al dret internacional.
“(La Cort) Opina que la declaració d’independència de Kosovo aprovada el 17 de febrer del 2008 no va violar el dret internacional”. 
Però aquesta pregunta és una pregunta del tot diferent a si Kosovo tenia o no tenia dret a l'autodeterminació o si el dret dels pobles a l'autodeterminació està o no està per sobre del marc constitucional dels Estats. Ni tan sols es discuteix si Kosovo era o havia de ser considerat un poble. Ni què és ni què cal considerar que sigui un poble. 
"La tasca que s'ha demanat a la Cort és la de determinar si la declaració d'independència es va aprovar o no en infracció del dret internacional. La qüestió plantejada a la Cort no la obliga a adoptar una posició sobre si el dret internacional concedia a Kosovo un dret positiu de declarar unilateralment la seva independència o, a fortiori, sobre si el dret internacional concedeix en general un dret a entitats situades dins un Estat a separar-se'n unilateralment. De fet, és del tot possible que un acte en particular, com una declaració unilateral d'independència, no infringeixi el dret internacional sense que necessàriament constitueixi l'exercici d'un dret que aquest li confereix. S'ha demanat a la Cort una opinió sobre el primer punt, no sobre el segon" (§ 55-56)
Per tant, és possible saltar-se el dret intern sense saltar-se el dret internacional. Que Kosovo es convertís, de facto, en un Estat independent i que ho fes sense violar el dret internacional no vol dir que tingués cap dret a fer-ho. Vol dir, simplement, que ho va fer i que el dret internacional no ho prohibeix. 
Les particularitats de la situació de Kosovo, que era, evidentment, molt diferent a la de Catalunya  fan que, de fet, la declaració unilateral d'independència de Kosovo ni tan sols infringís el "Marc Constitucional". Però la Cort no es mulla sobre qüestions de dret intern, que no són de la seva competència.

És especialment interessant el que es diu sobre el "Dret Internacional General". Copio:
§79. Als segles XVIII i XIX i a principis del segle XX es van realitzar moltes declaracions d'independència que, freqüentment, van suscitar l'enèrgica oposició de l'Estat respecte del qual es declarava la independència. Aquelles declaracions algunes vegades van donar lloc a la creació d'un nou Estat, i altres no. Tanmateix, en conjunt la pràctica dels Estats no suggereix en cap cas que el fet de promulgar la declaració es considerés contrari al dret internacional. Per contra, de la pràctica dels Estats en aquest període es desprès clarament que el dret internacional no prohibia les declaracions d'independència. A la segona meitat del segle XX, el dret internacional en matèria de lliure determinació va evolucionar fins donar lloc a un dret a la independència dels pobles dels territoris no autònoms i dels pobles sotmesos a subjugació, dominació i explotació estrangera (...) Han sorgit molts Estats nous arran de l'exerici d'aquest dret. Tanmateix, també hi ha hagut casos de declaracions d'independència fora d'aquest context. La pràctica dels Estats en aquests darrers casos no revela l'aparició en el dret internacional d'una nova norma que prohibeixi l'adopció d'una declaració d'independència en tals casos.  
§80 Diversos participants en el procediment davant la Cort van mantenir que el principi d'integritat territorial contenia una prohibició implícita de les declaracions d'independència unilaterals. (Però la Cort rebutja aquesta pretensió, recordant que) l'abast del principi d'integritat territorial se circumscriu a l'àmbit de les relacions entre Estats.
És per això que, encara que a vegades s'hagi pronunciat en contra d'algunes declaracions unilaterals d'independència:
§81. La il·legalitat d'aitals declaracions no es derivava, per tant, del seu caràcter unilateral, sinó del fet que anaven o habrien anat acompanyades d'un ús il·lícit de la força o d'altres infraccions greus de les normes del dret internacional general, en particular les de caràcter imperatiu (jus cogens). 
§82. La qüestió de si, fora del context dels territoris no autònoms i dels pobles sotmesos a la subjugació, dominació i explotació estrangeres, el dret internacional en matèria de lliure determinació confereix a una part de la població d'un Estat existent un dret a separar-se d'aquest Estat va suscitar opinions radicalment diferents en el procediment que es van pronunciar al respecte. També es van plantejar divergències similars respecte de la qüestió de si el dret internacional contemplava un dret a la "secessió com a remei" i, en aquest cas, en quines circumstàncies. També hi va haver gran divergència d'opinions sobre si a Kosovo concorrien efectivament les circusmtàncies que, segons alguns participants, donaven lloc a un dret a la "secessió com a remei". 
Aquest seria, entenem, el cas de Catalunya, però la Cort va considerar que "en el cas present no és necessari pronunciar-se sobre aquestes qüestions (§83). 

Arribats en aquest punt imagino que és fàcil entendre que ni aquesta "opinió" ni el dret internacional declaren "que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona". Ni que "en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent". Això és fals. 
L'únic que queda clar en aquesta "opinió" és que no és clar si Catalunya té o no té, en l'àmbit del dret internacional, dret a l'autodeterminació. Que el dret internacional ni aprova ni condemna, a priori, la possibilitat d'una declaració unilateral d'independència. I que no ho fa ni ho deixa de fer independentment del dret intern dels Estats en qüestió. Crec que és prou clar que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un Estat i la voluntat d'una part d'aquest Estat preval qui té més força. Que el dret internacional i la comunitat internacional s'acostumen a posar sempre al costat dels vencedors, que Catalunya està sola al món i que precisament en això consisteix la Independència. 

2 comentaris:

Tumbaíto ha dit...

¿El Vaticano sigue sin reconocer a Kósovo?

Joan Olivé i Mallafrè ha dit...

Fem una passa endavant cap a la independència:

Demanem d'unir forces dels catalans independentistes per aconseguir disposar, el més aviat possible d'un Banc de Reconstrucció i Reindustrialització que treballi per aixecar l'economia de la nova Catalunya Independent.

Un grup de professionals de l'empresa, professors, periodistes, etc estem treballant al voltant del projecte www.CaixaCatalana.cat per aconseguir que la Generalitat derivada de les eleccions del 27 de Setembre del 2015 concedeixi immediatament una llicència bancària a una nova Caixa de Pensions, que es posi a treballar immediatament pel bé de les classes desafavorides de Catalunya.

Tenim una gran massa d'estalvi a mans de catalans compromesos amb la independència. Aquest estalvi passaria immediatament a entrar a la futura Caixa Catalana per posar-se a treballar, de veritat, pel país i les seves classes més necessitades.

Les necessitats de financiació que pateixen els autònoms, petits empresaris, agricultors, ramaders, comerciants i emprenedors en general trigaràn anys en equilibrar-se. És imprescindible que els catalans, amb les nostres mateixes forçes i estalvi canalitzem energies per solucionar-ho.

En aquest moment demanem d'adherir-se a la campanya pro Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit per presionar al seu moment a la Generalitat i a Brusel·les per poder començar a donar petits crèdits durant l'any 2016.

Si no ho fem els catalans mateixos, de baix cap a dalt, no ens ho farà ningú.

Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit
projecte@caixacatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500