4.10.13

La nova via

El senyor Turull deia l’altre dia que la via catalana “no és una via morta, sinó una via sense retorn”. Ho deia amb to esperançat i pretesament esperançador, per fer oblidar que les vies mortes són sempre vies sense retorn, i que les vies sense retorn són sovint vies mortes que s’han agafat a massa velocitat. Turull sap que Chesterton té raó quan afirma que “és més difícil saltar de la via quan el tren avança a tota velocitat que quan el tren avança lentament”. “Que la rapidesa és rigidesa; que el simple fet que qualsevol moviment artístic, social o polític avanci cada cop a més velocitat, significa que menys gent té el valor de sortir-ne, o de posicionar-se en contra seu. I al final potser ningú farà el salt per aconseguir la llibertat intel·lectual, de la mateixa manera que ningú saltaria d’un tren que avança a 80 milles per hora”. Aquesta és la principal característica del procés que vivim: “És limitat en el sentit més exacte de la paraula. Té una sola dimensió. Va en una sola direcció. Està limitat pel seu progrés. Està limitat per la seva velocitat”.
I aquesta veritat, que a alguns els sembla escandalosa i feixistitzant, al senyor Turull i al govern i al sobiranisme els sembla un motiu d’esperança. S’espera, i així s’ha dit, que aquesta mateixa lògica serveixi per arrosegar i entusiasmar la gent que dubta i que té por. Es tracta d’oblidar i de fer oblidar que sovint la nostra esperança és la nostra pitjor condemna i que l’optimisme és sovint l’inici de la tragèdia. Intento seguir amb Chesterton afirmant que “m’interpretaran del tot malament si suposen que demano passatges de tornada a Atenes o al Jardí de l’Edèn; perquè jo no vull anar en tren barat a Utopia. Vull anar on em doni la gana. Vull aturar-me on em doni la gana. Vull conèixer el món per amunt i per avall; i aparatar-me de les vies per vagar pels antics camps de la llibertat”. Però he d’admetre que ja no entenc què pot voler dir això. I que jo, a diferència de tants, no trobo en aquesta incertesa cap motiu per l'alegria.

2 comentaris:

Carles Miró ha dit...

Em sembla que hi ha un petit lapsus, Chesterton no diu que «és més fàcil saltar de la via quan el tren avança a tota velocitat que quan el tren avança lentament» sinó que és més difícil («We shall find it is actually harder to get out of the groove, when the train is going fast, than when the train is going slowly»).

D'altra banda, tot el que dius sobre l'«aturullament» (és normal pronunciar així el verb «atorrollar») em sembla sensat i, per això mateix, la mena de coses que ningú voldrà escoltar.

Salut i paciència.

Ferran Caballero ha dit...

Moltes gràcies per la correcció, per la salut i per la paciència.

Una abraçada