16.9.13

En defensa de les anomalies històriques

Diu el conseller Mascarell, historiador, que Espanya és una anomalia, històrica. I té tota la raó del món, tret que el que vulgui dir és que aquesta anomalia és precisament el seu problema, "el problema d'Espanya". Perquè, malgrat les seves particulars rareses, que haberlas haylas, el que és problemàtic d'Espanya és precisament el que li queda de normal.
Perquè els vicis espanyols no tenen res d'original ni estrany. No crec que hi hagi res més normal que el caïnisme, el sectarisme, la demagògia, l'histerisme (públic i publicat), la corrupció, la corruptela, la precarietat econòmica, el malbaratament públic, les dificultats privades, la confusió del públic i el privat, el menyspreu del que és comú, la constant apologia del que és particular, la fragilitat de la justícia, de les institucions i de l'Estat de dret, ni un interminable etcètera de maldats que ens allunyen de la ideal democràcia en la qual se suposa que tots voldríem viure. Fins i tot l'autoritarisme, la desorientació i la jerarquització que denuncia el conseller serien la regla històrica i no pas la seva excepció.
Tot això, és clar, serveix només per constatar el que és obvi: que hi ha excepcionalitats molt dignes de ser defensades. I fins i tot podria dir-se que només les excepcionalitats històriques són dignes de ser defensades. Fins i tot algunes excepcionalitats espanyoles. I fins i tot la d'una Catalunya independent, liberal, democràtica, pròspera, rica i plena. Que el que seria difícil i impresentable és la defensa de la bàrbara normalitat històrica. I que confondre el que és excepcional (encara que sembli insuficient) amb el que és normal (encara que sembli superat) no només és causa del menyspreu a l'Estat espanyol i a les seves institucions democràtiques sinó de l'exagerada confiança en la senzillesa i la bondat de la seva dissolució; en les virtuts de la independència. És el que porta a creure que si no es fa res malament tot anirà bé quan el més normal és que tot vagi malament tret que es faci extraordinàriament bé.