26.4.13

Llibres per acompanyar una vida massa curta

Ara que ha passat Sant Jordi, i sembla que torna a ser possible comprar llibres bons i comprar-los amb tranquil·litat, potser és un bon moment per recordar que la vida és massa curta per passar-la llegint llibres que no siguin els més grans. Així doncs, aprofito per recomanar alguns dels millors llibres que he llegit els darrers mesos. 

Andy Warhol, d’Arthur C.Danto. Perquè l’art de Warhol és una celebració de la quotidianitat en un món on l’art està tant acabat com la història perquè sembla que l’ideal se’ns ha fet real. Perquè és una celebració de la igualtat que sorgeix de la llibertat. De la grandesa que hi ha en el fet que Liz Taylor no pogués aconseguir una Coca-Cola millor que la que puc aconseguir jo als pakis de sota casa o que no hi hagi “millor hot-dog que el hot-dog del parc”.

Ortodoxia, de G.K.Chesterton. Perquè possiblement sigui el millor assaig de Chesterton i això vol dir que possiblement sigui un dels millors assaigs de tots els temps.

En nombre de Franco, d’Arcadi Espada. Perquè és un llibre per a més grans de 18 anys amb “un títol per a més grans de 18 anys”. Perquè explica que fins i tot els dolents i els funcionaris poden fer el bé, que la realpolitik pot estar al costat de la justícia, que la raó d’Estat pot estar al costat de les raons humanitàries i que a vegades complir ordres pot ser la més gran de les heroïcitats. I perquè no només ho explica, sinó que ho demostra.

Erotismo y prudencia, biografia intelectual de Leo Strauss, de Gregorio Luri. Perquè deia Heidegger que “només respectem un pensador en la mesura en què pensem tot l’essencial pensat en el seu pensament”. I això és precisament el que fa Gregorio Luri en aquesta biografia intel·lectual de Leo Strauss. Per això és un dels millors llibres de filosofia política que mai he tingut el plaer de llegir.

Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand. En traducció de Xavier Bru de Sala. Perquè en el fons jo també “voldria morir plorat per una estrella, amb una paraula justa i per una causa bella. Ferit per una espasa, i no per cap més arma, que empunyi un enemic ben digne de tocar-me”. I perquè el Cyrano ens ensenya que fer-se digne d’aquesta mort, digna i bella, és la feina de tota una vida.

Coriolà i Alcibíades. Vides Paral·leles, de Plutarc. Perquè la història d’aquests dos grans traïdors a dos grans pobles és a la vegada una lúcida reflexió sobre el que fa els homes, els pobles i les causes grans i dignes de fidelitat.

I last but not least, El valor de superarse, de Guillem Turró. Perquè és un gran amic. I perquè, per si això encara no fos prou, el seu llibres és una reflexió necessària i rigorosa sobre el poder formatiu de l’esport i una reivindicació del seu potencial humanitzador.

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Gràcies, amic.

claudio ha dit...

Acerca de Mourinho ... y Guardiola.

For the extreme of injustice is to seem to be just when one is not. So the perfectly unjust man must be given the most perfect injustice, and nothing must be taken away; he must be allowed to do the greatest injustices while having provided himself with the greatest reputation for justice. And if, after all, he should trip up in anything, he has the power to set himself aright; if any of his unjust deeds should come to light, he is capable both of speaking persuasively and of using force, to the extent that force is needed, since he is courageous and strong and since he has provided for friends and money.

Platon, República, trad. Bloom