1.2.13

Bo per als socialistes i bo per a Catalunya

Després de llegir l’article “El dret a decidir” que el socialista Àngel Ros va escriure al diari Avui trobo que és molt normal que li diguin convergent i que és molt bo que els socialistes votessin contra la declaració sobiranista al Parlament de Catalunya. Bo per als socialistes i bo per a Catalunya. Per als socialistes, perquè tot sembla indicar que tenen molt més a guanyar fent de PSOE que fent de CiU. I perquè, encara que s’hagin declarat disposats a defensar una consulta legal, ni volen votar que No en un referèndum independentista ni sembla que tinguin massa interès a votar alguna altra cosa en alguna altra consulta. Encara que s’hagin declarat disposats a a defensar una consulta mentre sigui legal (se suposa que sobre el “dret a decidir”, però sense discutir massa què deu voler dir això), la veritat és que el més semblant que els socialistes tenen a un projecte nacional és una reforma constitucional en sentit federalista (però sense tenir massa clar què deu voler dir això). I és evident que el PSC és el partit que està millor situat per emprendre aquesta reforma i que la millor manera de fer-ho, la més sencilla i efectiva, és convèncer el PSOE abans d’intentar convèncer els catalans. Em sembla que en això el temps i els esdeveniments els juguen a favor.
Segurament, que el PSC hagi votat que no a la declaració sobiranista també és bo per a Catalunya. Pot ser bo per a Catalunya perquè el PSC no podia formar part d’un procés que no és el seu sense intentar fer-lo fracassar o sense intentar fer-lo seu, que ve a ser el mateix. El PSC no s’hagués pogut limitar a pujar al carro d’un procés que només té sentit en la mesura que es dirigeix cap a la celebració d’una consulta per la independència. I qualsevol força que hagués tingut per condicionar-lo o desviar-lo d’aquest objectiu, de l’objectiu de plantejar al poble de Catalunya la pregunta, simple, neta i clara, de si vol convertir-se en un Estat independent, ens acostaria encara més al pitjor dels escenaris possibles. El de tenir tots els inconvenients de la unitat i gairebé cap dels seus beneficis. Un escenari que és el de més junts i més mal avinguts i que s’assembla molt al que descriuen els nostres diaris i espero que força menys al que viuen els nostres governants. Perquè convertir aquesta consulta en alguna consulta que no sigui, simplement i única, una consulta sobre la independència de Catalunya és voler que el poble de Catalunya decideixi sobre coses que no pot decidir. I precisament una de les grandeses de l’exercici de la sobirania és que ens força a deixar de viure com si el món estigués obligat a satisfer els nostres desitjos i les nostres esperances. I a entendre que el món en general, ni l’Estat espanyol o la Unió Europea en particular, tenen cap necessitat ni cap obligació de preocupar-se de defensar els nostres interessos mentre no coincideixin amb els seus i que la nostra tria té molt a veure amb el fet de decidir si aquests interessos són convergents o si som prou forts per defensar-los tots sols.
Perquè quan dic que és bo per a Catalunya que el PSC no se sumi al procés independentista per no condicionar-lo o pervertir-lo no vull dir que aquest procés sigui bo per a Catalunya. La bondat d’aquest procés depèn del seu èxit en l’intent de proporcionar una vida més rica i plena als catalans presents i futurs, i aquest èxit només el podrem valorar amb el temps. Només vull dir que pitjor que el fracàs d’aquest procés i de tota una generació política és seguir aprofundint en les misèries de la situació actual.