23.11.12

Per què votaré Mas, si és que el voto

A l’hora de decidir el vot hi ha qui es fa el tècnic i qui exerceix de fanàtic, però em sembla que en el fons tots som, més o menys, votants ideològics. Com tan bé van posar de manifest les discussions d’ara deu fer dos anys sobre el “govern dels millors”, en la política com en el futbol tenim serioses dificultats per admetre la possibilitat que els millors siguin els altres. Jo sempre he sigut d’aquest tipus de votant i la concepció que tinc sobre què és un bon polític, què és un bon govern i què és una bona societat ha determinat fins al dia d’avui el meu vot. Es podria dir que sóc conservador i més liberal que demòcrata. Crec que el poble ha d’anar sempre una passa per davant dels polítics i dues de les lleis. Que les opinions eventualment majoritàries dels ciutadans, la voluntat del poble, ha de tenir límits legals clars i difícils de modificar. Crec que els pactes de convivència entre els ciutadans han de ser més sòlids que les ganes que tinguin de conviure, perquè no podem posar la seva llibertat a mercè del bon humor, la bonhomia o les passions de les masses, que són sempre i per definició tan volàtils com les dels adolescents. Com que crec que les lleis no són mai gaire més fortes que les apetències dels seus subjectes, crec que per poder garantir una convivència sana i justa necessiten del suport del discurs públic.
Per això em desagrada profundament el discurs de Mas quan es presenta com un líder que necessita tenir el poble al darrere per emportar-se la llei per davant. Per això entenc que se’l critiqui i precisament per això no crec que l’acusació d’antidemòcrata sigui justa. El problema d’aquest discurs és que és poc liberal i gens conservador. El problema del discurs és que quan Mas defensa la radicalitat democràtica fa una defensa radical de la democràcia, on el poble està per sobre de la llei. De l’altra, tot el que fa aquest discurs és afirmar una voluntat molt més radical que la de saltar-se la llei democràtica, ja que el que pretén és molt més radical: es tracta de definir un nou demos per fundar una nova democràcia. Perquè de les poques coses que crec sincerament que podem donar per segures de l’hipotètic nou estat català és que seria un estat democràtic. Espero que no radicalment, i espero que ni gaire més ni gaire menys democràtic que l’actual estat espanyol.
L’actual discurs de Mas, el discurs que ha adoptat des del passat 11 de Setembre, és, per dir-ho clar, radicalment democràtic i, precisament per això, radicalment contrari a la meva ideologia. Però estic convençut que el discurs de Mas és un discurs passatger. Aquest és un discurs al servei d’una causa electoralista i d’una causa nacional. I tot i que no cal dir que ambdues causes mereixen tot el meu respecte, confio que aquest és un discurs amb data de caducitat. Perquè una de les altres poques coses de què estic segur en aquest moment és que res em desagradaria més que viure en una Catalunya independent on aquest discurs fos llei. Si voto Mas, per tant, no el votaré pel que diu ni el votaré pel que fa. Si voto Mas, el votaré per allò que pot fer. No el votaré pel que fa perquè no tinc clar què és exactament el que està fent. No tinc clar que el president sàpiga on anem ni com ho fem i no tinc gens clar que la situació de bloqueig polític que l’ha portat a avançar les eleccions sigui només culpa del govern del PP. No el votaré perquè hagi promès una consulta popular, perquè, tot i que no puc dir que sigui indiferent respecte a aquesta anomenada “transició nacional”, sí que he de dir que sóc cada dia més indecís. I com que entenc perfectament que ni la realitat ni els meus conciutadans puguin esperar que em decideixi, em limito a constatar que això seguirà avançat i que ho farà en la mateixa direcció, com a mínim durant un temps. I si la cosa ha de seguir així, no crec que hi hagi ningú millor que CiU per fer-se responsable del procés. El que fa que aquest Mas m’agradi menys que el de fa dos anys és el seu discurs populista de la radicalitat democràtica i la sensació que no sap on ens porta aquest camí que ha agafat, amb pas accelerat, per fugir d’una legislatura que no ha sabut esgotar. Així, doncs, si voto Mas, el votaré per ajudar-lo a tenir majoria absoluta. Perquè segueixo creient que el “govern dels millors” és el millor govern que podíem triar ara fa dos anys. I segueixo creient que Mas és qui millor pot governar-lo. I en l’actual estat de les coses sembla ser que la majoria absoluta de CiU gairebé s’ha convertit en una condició sine qua non per tenir un govern funcional. I em sembla que, ara com sempre, aquesta és la qüestió decisiva.