4.10.12

El deure patriòtic de tenir por

Així en els homes com potser en les nacions, l'argument més noble en favor de l'autodeterminació és, precisament, la voluntat d'autodeterminar-se. La voluntat de ser lliures, de fer-nos responsables del nostre destí. I assumir la responsabilitat del nostre destí no és altra cosa que assumir la responsabilitat dels nostres actes i de les seves conseqüències. Els qui aquests dies, assegurant treballar en favor de la llibertat de Catalunya, es neguen a considerar seriosament les possibles conseqüències d'un procés d'autodeterminació fan un favor tan flac a la llibertat com el que fan a la veritat. No hauríem de tenir cap por als anomenats discursos de la por, perquè tenir por és avui dia el primer dels nostres deures patriòtics. Necessitem saber què temem per saber què és el que realment volem.
Hem de témer la possibilitat d’una intervenció policial dels col·legis electorals perquè és una possibilitat legal i real i perquè només aquest temor ens permet saber si volem o no volem convocar un referèndum il·legal i si estaríem disposats a defensar-ne la celebració, de quina manera i fins a quin punt. Hem de témer una suspensió de l’autonomia de Catalunya i una intervenció de la Generalitat perquè són possibilitats legals i reals i perquè hem de saber què caldria fer i a què estaríem disposats si es donés el cas.
De la mateixa manera, hem de témer un boicot als productes catalans i hem de témer quedar fora d'Europa i de l'euro perquè no podem deixar l'economia de Catalunya a mercè de la bona voluntat de les bones gents d'Espanya o dels governants europeus mentre no acabem de saber del cert per quins motius haurien de posicionar-se a favor del govern català i en contra del govern espanyol. Hem de témer l'aïllament polític de Catalunya perquè un poble tot sol no sempre se basta. Tenim el deure patriòtic de tenir por perquè només una consciència clara i distinta del perill fa possible que treballem, bé per evitar-lo o bé per afrontar-lo. Aquest temor és la millor guia que tenim per saber què és el que volem aconseguir, què és el que no volem perdre i quina és la millor manera d’assolir-ho i conservar-ho.
Si el què volem és la independència, la por a perdre el principal mercat de les empreses catalanes és la millor guia que tenim per fer l'economia catalana menys dependent de les eventualitats polítiques locals. I la por a quedar fora de l'euro és la millor guia que tenim per treballar en favor de la nostra ràpida integració europea i en favor d'una economia que pugui sobreviure i prosperar sense la moneda única. Fins i tot si el que volem és la independència, hem de témer les greus conseqüències que aquesta independència pugui tenir, perquè és precisament aquesta gravetat el que fa valuosa l’empresa. Els catalans tenim el deure patriòtic de tenir por perquè tenim el dret d'aspirar a una vida tranquil·la, serena i fins i tot avorrida. A una vida típicament lliure i democràtica. I perquè només en aquest temor podrem trobar la valentia necessària per defensar la nostra causa i mantenir-nos ferms en la seva defensa malgrat les seves evidents imperfeccions.