28.9.12

El "dret a decidir"

No sóc capaç de veure ambigüitat en el discurs de Mas. I la busco perquè la valoro, però tot el que veig és una claredat que fa uns dies em semblava excessiva i que avui em sembla força més prudent i assenyada. No perquè jo hagi canviat d’opinió sobre el president Mas, sobre la seva honestedat i les seves capacitats, o sobre la situació política actual, sinó perquè el president Mas ha passat d’insistir en la voluntat i la necessitat de construir unes “estructures d’Estat” (com feia els moments i els dies posteriors a l’11 de setembre) a insistir en el “dret a decidir” dels catalans. Segueixo creient que el més raonable que calia esperar del president i de CiU era la convocatòria d’eleccions i la promesa de treballar per la futura celebració d’un referèndum d’autodeterminació. I ho creia i ho crec perquè em sembla que qualsevol alternativa era o bé enganyosa o bé imprudent. Perquè creia i crec que unes eleccions democràtiques no han de presentar-se com unes eleccions plebiscitàries, encaminades a una declaració unilateral d’Independència, perquè la discussió del bon govern em sembla prioritària a la qüestió de la transició nacional. Perquè governar la realitat és més urgent que canviar-la. Així, doncs, és raonable i honest que el govern no faci cap passa cap a un nou Estat sense el mandat, exprés i explícit, del poble de Catalunya. Sense el mandat de les urnes, que és on parla el poble perquè és on el poble es fa poble.
Per això també és molt més raonable que CiU es presenti a aquestes eleccions amb la bandera del “dret a decidir” que no pas amb la bandera independentista. I no perquè la independència no existeixi, perquè existeix (en la justa mesura, com tot, però existeix). I no perquè el ‘dret a decidir’ sí que existeixi, perquè no existeix. Tampoc per qüestions de calculada ambigüitat i no només per qüestions de partidisme (encara que el partidisme segueixi sent la millor forma de patriotisme que coneixem). És més raonable que CiU es presenti amb la bandera del dret a decidir perquè CiU s’ha de presentar a les eleccions per guanyar-les i per governar, i sota la bandera del dret a decidir s’hi troba còmoda molt més gent, fins i tot molta més gent convergent, que sota la bandera de la independència. Perquè, com molt bé ha dit Duran i Lleida, el dret a decidir no és el mateix que la independència. El dret a decidir, que és el nom que donem els catalans al dret d’autodeterminació de les nacions, pot significar tant la confirmació d’una majoritària voluntat de mantenir els lligams històrics amb el Regne d’Espanya com de trencar aquests lligams i aquest regne. El dret a decidir pot implicar, fins i tot, el dret de decidir que els catalans ja vam prendre una decisió fonamental com és l’aprovació de la Constitució Espanyola i l’acceptació de les seves regles de joc. Això ho podria haver dit aquests dies la senyora Sánchez Camacho, que s’hauria estalviat dir una cosa tant grossa, i de tant mala premsa, com que “els catalans no volem autodeterminar-nos”. Unes paraules que només podria signar un poble d’esclaus, si és que els esclaus poguéssin formar un poble, i que si ella i els seus votants poden dir-les o aplaudir-les, és perquè, de fet, són molt conscients que el marc legal vigent no és la justificació explícita de la submissió de Catalunya sinó la forma mateixa com els catalans hem exercit, fins el dia d’avui, el nostre presumpte dret a l’autodeterminació. I dic presumpte perquè el dret a l’autodeterminació és un dret evidentment fictici, però que precisament per això ens permet recordar quelcom de fonamental un cop arribats al moment actual, al moment de la veritat: que els pobles, les nacions, es constitueixen autodeterminant-se. Que els pobles es guanyen el dret a l’autodeterminació exercint-lo. Evidentment, en el sentit que vulguin. I em sembla que aquest és un final coherent amb una legislatura que va començar amb la promesa presidencial de “no posar sostre a les aspiracions nacionals dels catalans”. Ni tan sols el sostre de la independència.

1 comentari:

claudio ha dit...

Acerca de Pinker.

http://www.fooledbyrandomness.com/longpeace.pdf

Un abrazo.