27.7.12

Un Batman molt neocon

Fa uns dies, el locutor nord-americà Rush Limbaugh va dir que els demòcrates utilitzarien la darrera pel·lícula de Batman per atacar el candidat republicà Mitt Romney. Perquè el dolent de la pel·lícula es diu Bane i això sona pràcticament igual que Bain, que es aquella famosa empresa amb la qual Romney es dedicava a robar les piruletes dels nens i les pensions de les iaies. Sembla que la seva ha estat una nova profecia autocomplerta, però pot estar tranquil perquè, com molt bé sap, el de Christopher Nolan és un Batman perfectament conservador.
És un Batman que ha entès molt millor que el més llest de cada 15M la utilitat i la noblesa de l'engany en què se suposa que es basa tot "el sistema". Ja al final de l'anterior pel·lícula, magnífic, el Batman i el comissari entenen perfectament que Gotham necessita l'engany per guanyar el futur. Necessita creure que també els homes normals poden ser herois. Saben que la corrupció dels millors és la pitjor de les corrupcions perquè posa en risc la confiança en els altres homes i en les institucions. I saben que les institucions són més importants que les persones, fins i tot que els grans homes, i que Gotham podia prescindir del Batman perquè ja en podia tenir prou amb els seus mites i les seves lleis. Però no podia prescindir dels seus mites sense posar en perill les seves institucions i, amb elles, la pròpia llibertat i la pròpia seguretat. Perquè un home tot sol no sempre se basta (encara que sigui el Batman). I perquè a vegades tampoc la veritat no és suficient.
És un Batman conservador perquè sap perfectament que darrere els crits de la massa revolucionària només s'amaguen, com va dir Lacan i recorda tan oportunament com sempre Gregorio Luri, uns histèrics a la recerca d'un nou amo. Sap que la llibertat és el primer que acaben sacrificant tots aquells que es declaren disposats a sacrificar-ho tot en nom de la llibertat. I que la crida a la revolució és sempre el primer crit del tirà i l'única constitució del nou règim. És una cosa que també havia entès perfectament Oswaldo Payá, en pau descansi. És un Batman conservador perquè confia més en la policia que en la raó i la bondat de les masses. I no només perquè confia en la vocació de servei dels policies, sinó perquè sap que sempre hi ha d'haver algú que s'embruti les mans perquè alguns altres puguin passar per herois. Fins i tot Batman necessita la policia i algú que quan arriba el moment sigui capaç de fer-li la feina bruta. I potser és per això que cap heroi és un heroi pel seu ajudant de cambra, el sacrificat Alfred.
El Batman de Nolan és capaç de veure en la tècnica molt més que allò que ens salva. Perquè la tècnica és, també i principalment, el lloc on creix el perill. Sense la tècnica el Batman no podria ser el Batman, però sense les amenaces de la tècnica tampoc tindríem cap necessitat de la seva protecció. Això és molt més del que sembla entendre la societat espanyola, que, segons un estudi de la Fundació del BBVA, es mostra molt reticent a sotmetre els avenços científics al judici i la guia de l'ètica. Fins i tot quan es mostra seriosament convençuda que la culpa de tot plegat la tenen aquells ordinadors que fan aquells càlculs tant complicats allà per Wall Street. I és un Batman conservador perquè l'heroi és un home, blanc, jove, jo diria que bastant guapo, i ric del cagar. I no ric per emprenedor o per haver muntat amb èxit un hortet ecològic o una casa rural. Ric de casa bona, ric de rendes i de no haver de fotre l'ou en tota una vida. I el problema ja no és que sigui ric, és que, si no fos ric, molt i molt ric, no podria ser l'heroi. El Batman de Nolan sap que en l'era de la tècnica no n'hi ha prou de ser bo per poder fer el bé. En la nostra era, per poder fer el bé cal poder, intel·ligència, coneixements, i molts i molts diners. 

3 comentaris:

claudio ha dit...

Pues claro que las personas normales pueden ser héroes. De hecho, muchos lo son cada día.
Tal vez la pregunta más acuciante es si pueden ser ciudadanos. El ver como algo necesario el recurso a la mentira, parece indicar que no.

PS: Además, es posible que hayan diversos tipos de mentira. Así, un líder puede decir lo que conviene en un momento dado sin por ello considerar a los ciudadanos incapaces de encarar la verdad. Así, Churchill.

Ferran Caballero ha dit...

Hay que asaltar Ocata. ¿Este jueves? Tengo el correo de Doña Lola y el de Don Gregorio, pero no el suyo. Si me escribe, concretamos!

lola ha dit...

A veure... I a beure!