18.5.12

La democràcia és un mitjà?

Fa unes setmanes, el jove diputat d’IU Alberto Garzón va provocar un sorprenent enrenou quan va dir, al seu twitter, que “la democràcia és un mitjà i no un fi”. És difícil saber què és exactament el que volia dir amb aquestes paraules, però tot sembla indicar, o així es va interpretar, que definint la democràcia com a mitjà assenyalava que aquesta no havia acomplert la seva funció i que havia de ser substituïda per un instrument més adequat. Però, com que els mitjans troben el seu sentit en els fins, per saber si la democràcia és un mitjà i si compleix amb la seva finalitat, hauríem de ser capaços d’explicitar aquest seu fi. Al llarg de la discussió es va fer evident que la finalitat que se suposava propia de la democràcia era de caire econòmic; des del creixement, que en aquelles dates encara era una preocupació de dretes, fins al repartiment de la riquesa, que ja aleshores era una noble preocupació d’esquerres. Que tant aquesta discussió com aquesta definició sorgissin en plena crisi econòmica fa pensar que es tracta d'una definició ad hoc, de l'expressió d’un cert desencant davant el fet que les nostres democràcies creixen (les que creixen) a un ritme més lent que algunes societats emergents, una mica menys democràtiques i, sobretot, molt més lent que la gens democràtica Xina. Així, la definició de la democràcia com a mitjà podria no ser més que una resposta d’humiltat al vell entusiasme amb el que Fukuyama va definir la democràcia com a finalitat, com el fi mateix de la història. La dificultat per saber si aquesta afirmació és alguna cosa més que l’expressió d’un malestar previsiblement passatger s’accentua perquè en aquest debat els defensors de la democràcia sovint han parlat indistintament de democràcia i política. Però com que aquests termes no són sinònims, bé podria ser cert al mateix temps que la política fos un fi (com diria Aristòtil) i que la democràcia fos un mitjà (com va dir Garzón). 
Quan Aristòtil afirmava que l’home és un animal polític no volia dir, simplement, que l’home és un animal social i que de la societat en depenen les condicions mínimes de la seva supervivència, sinó que l’home és un animal que troba en la vida a la polis la seva més alta realització. Que a la polis la comunitat humana arriba a les seves possibilitats més altes i que en la vida a la polis i en la pràctica de la política hi ha la finalitat de la vida humana. Però la democràcia és només un dels molts règims polítics possibles, una de les moltes formes possibles de la polis. I si podem dir, qui sap si amb Fukuyama, que la democràcia liberal és la millor realització de la polis aristotèlica (potser perquè obre l’accés a la més elevada vida humana, la vida política, a tots els homes) és perquè la vida democràtica és la més alta realització de la naturalesa humana, perquè en ella les més altes capacitats humanes (les capacitats racionals de l’home) troben el camp més adequat per al seu desplegament. Però fins i tot quan no estem en condicions de defensar aquesta concepció teleològica de la naturalesa humana tenim bons motius per defensar la democràcia, per exemple, perquè és la manera de continuar la guerra pel poder per altres mitjans. Perquè fa possible que els ciutadans persegueixin tots els fins que considerem dignes de ser perseguits i perquè aquella famosa frase que assegura que la democràcia és el pitjor dels sistemes a excepció de tots els altres no expressa un defecte de la democràcia sinó la seva principal virtut i el millor motiu per preferir-la a qualsevol alternativa coneguda.

4 comentaris:

Angel Menargues ha dit...

He de reconèixer que la 'famosa' frase m'ha recordat -i no a mode de cita- el meravellós 'Sobre la pau perpètua' de Kant. Potser allà no diu literalment que la democràcia sigui el pitjor sistema, però sí és cert que s'empata a la pitjor posició amb d'altres..

Ferran Caballero ha dit...

En aquell text, Kant fa una distinció rellevant entre republicanisme i democràcia. Segons aquesta distinció, el que nosaltres coneixem amb el nom de democràcia o democràcia liberal seria una forma de govern republicana. Així que em sembla que també se salvaria de les crítiques que Kant adreça a la democràcia.

Salutacions,

Efrem ha dit...

Aviam si estàs d'acord amb la meva manera de veure-ho, Ferran:

La democràcia és un mitjà perquè és una tècnica que serveix per a que (organitzant-nos més bé) puguem assolir un benestar general (finalitat última). Un optimitzador de la felicitat dins les societats humanes modernes.

Ferran Caballero ha dit...

Efrem!

perdona, no havia vist el comentari.
A mi em segueix semblant difícil definir apriori les finalitats de la democràcia, tot i que em sembla evident que la jutgem, com a tots els règims polítics, des d'una òptica utilitaria. Però potser per això si la definim com a mitjà és just que sigui per a un fi tan ambigu com el de la felicitat o el benestar general.

Abraçades,