30.3.12

Vaga general i lluita de classes (FCO)

Les raons per la vaga no passen de simples excuses, perquè ningú creu que aquesta vaga hagi de servir per res. Que la situació és dolenta i que la oposició i bona part de la població preferiria que les coses fossin i es fessin d’una altra manera és una cosa que fa molt que sabem. Però una vaga hauria de servir per alguna cosa més que per recordar un descontentament general que ja coneixem. Una vaga és un xantatge i el seu èxit no pot mesurar-se en el nombre de xantatgistes, sinó en l’efecte que tingui sobre el desenvolupament futur dels esdeveniments. I aquesta vaga no servirà, no pot servir i no ha de fer-ho, per canviar la política econòmica del govern. No ha de fer-ho perquè el govern és qui ha de governar i un govern, encara que pugui caure, simplement no pot negociar les seves polítiques amb el carrer. Cedir al xantatge és, sempre, una gran irresponsabilitat. Però si aquesta vaga no pot canviar res, és perquè no està disposada a durar més de 24 hores. L’única vaga útil és la que arriba fins a les últimes conseqüències (no com aquestes vagues de fam per torns i amb prescripció mèdica) i aquests vaguistes, ras i curt, són pocs i covards. 
És això mateix el que mostra fins a quin punt és anacrònica la retòrica de lluita de classes que l’acompanya i que creu que la legitima. Més per la retòrica que per la lluita, és clar. Perquè l’anomenada justícia social és poc més que l’ajustament social. Això vol dir, evidentment, que no hi ha uns sous justos a priori, ni uns drets ni condicions laborals justes a priori. Que les lleis que anomenem justes són aquelles que mantenen una certa tranquil·litat durant un cert temps. I que quan es creu que s’han de canviar també es fa, com tantes coses a la vida, per la via de l’estira i arronsa. I si la retòrica és anacrònica, és perquè els problemes de la mobilitat social són tots uns altres. El problema segueix sent, evidentment, que els pobres volen ser rics i els rics no volen ser pobres. Però el problema que tenen els pobres per fer-se rics no és que estigui prohibit ni que sigui impossible. Ni tan sols que sigui exageradament difícil sinó, simplement, que no saben com fer-ho. I potser, fins i tot, que no tenen els valors correctes per fer-ho. Que potser els rics tinguin valors de rics, uns valors que els permeten ser i seguir sent rics, i els pobres valors de pobres, i que són aquests valors, i no les estructures socials ni les lleis laborals, el que els impedeix progressar. En resum, que no es pot ser ric amb mentalitat de pobre. Això és el que defensa Charles Murray al seu llibre Coming apart, sobre les diferències socials i culturals entre la població blanca dels Estats Units. I una de les coses importants que ens recorda és que els valors que un té no són els que diu sinó els que viu. I les classes altes viuen de forma més conservadora que les baixes. Es casen més, es divorcien menys, tenen menys mares solteres i van més a l’esglesia. I resulta que aquests valors passats de moda són el que els dóna, com a mínim, un entorn prou segur per permetre’ls el progrés. Per poder-se permetre el luxe d’innovar i fracassar i poder-ho tornar a intentar. Aquest luxe que ara s’exigeix com una necessitat. I al final resulta que els únics que viuen a l’alçada ideològica dels temps (lliures del lligam del matrimoni, la familia, la tradició i l’esglesia) són els que menys s’ho poden permetre. Això passa als Estats Units i ja se sap que "Spain is different". Però encara podria ser veritat que aquesta fos una crisi de valors i que aquest no fos el tipus de reforma que necessitem. La vaga seria igualment inútil i la solució encara una mica més complicada.

6 comentaris:

claudio ha dit...

Me ha hecho usted pensar en un comentario de GL, que venía a decir, al menos en mi memoria, algo así. Hay escuelas que enseñan a mandar y otras a obedecer. Las primera saben lo que hacen, mientras que las segundas dicen que enseñan a ser libres.

PS: ¿Y la versión en castellanu?

Ferran Caballero ha dit...

Buenos recuerdos nos trae!

(Ya está disponible la versión en castellano)

Abrazos,

claudio ha dit...

Disculpe si me hago pesado. Los enlaces del Twitteando, muy buenos, sólo me funcionan desde la página en español. ¿Será que en mi casa hasta el ordenador es botifler?

claudio ha dit...

Lo que apunta Murray no es novedad. Vea qué me acabo de encontrar:

"Anger makes dull men witty, but it keeps them poor."

Francis Bacon, Apophthegms

Ferran Caballero ha dit...

He solucionado lo de Twitter. Quise hacerlo un poco más bonito, pero...

Great cita!

Abraçades

Pablo Marinas ha dit...

Gracias a Arcadi Espada he descubierto su blog. Gran post este que comento. Creo que es el principio de una asidua lectura.