23.2.12

No és (només) l'economia... i no som estúpids (FCO)

A l’últim número del Weekly Standard, William Kristol va escriure un article amb aquest mateix títol: “It’s not (only) the economy... and we are not stupid”. En aquest article, Kristol recomanava als candidats republicans que no centressin la seva campanya exclusivament en l’economia. Ho feia, evidentment, per una qüestió tàctica, però no només per això. Kristol recordava que la situació de l’economia no depèn exclusivament ni principalment del que facin els governs i que, per tant, malgrat el que faci Obama i malgrat el que pensin els republicans de les seves polítiques econòmiques, l’economia podria millorar abans de les eleccions. Si fos així, i si tota la campanya republicana estigués centrada en l’economia, els republicans tindrien molt poques opcions de guanyar la Presidència. Segons Kristol cal que els republicans no tractin els votants com nens petits o estúpids, incapaços de preocupar-se per més d’un problema al mateix temps, i que no oblidin altres qüestions igualment importants, com la debilitat en política exterior, la irresponsabilitat fiscal o la tendència del president a jugar a l’enginyeria social amb plans com el famós Obamacare, que topa amb un dels principis més sensats del neoconservadurisme i amb el sentit comú nord-americà sobre els límits de l’acció governamental. Així que cal que tinguin més presents aquestes qüestions i moltes altres. I cal fer-ho i és bo que es faci perquè Obama no deixa de ser un president progressista en un país conservador. 
A diferència d’Obama, una de les principals virtuts de CiU és que segurament és el partit que més s’assembla als catalans. Per exemple, no és ni gaire més ni gaire menys independentista o socialdemòcrata que la majoria. I si pot patir un progressiu distanciament ideològic amb l’electorat, segurament és perquè la majoria és més socialdemòcrata del que els temps semblen aconsellar. Deu ser per això que el que sembla ser una acceptació força general sobre la necessitat i fins i tot sobre la conveniència de les retallades no passa de ser una acceptació resignada. Com la dels republicans, aquesta actitud és perillosa i no només a nivell tàctic. Res garanteix que a les properes eleccions el votant català estigui més content amb la situació econòmica del que ho estava a les darreres. I si no ho està i segueix convençut que les retallades són, en el millor dels casos, un mal menor, és relativament senzill que vulgui recuperar l’antiga política que ens ha portat a aquesta situació i que en el fons no deixa de considerar que és la bona. Cal suposar que això seria dolent per CiU i, sobretot, per Catalunya. I per això no és tant necessari defensar la necessitat de certes decisions com la seva bondat. 
Els governs de CiU i el PP tenen la necessitat i la responsabilitat de posar el sentit comú dels ciutadans a l’alçada dels temps. I potser per això si calia ser crític amb la pujada d’impostos del PP no era tant per una qüestió econòmica com perquè amb aquesta decisió renunciava a tots aquells principis evidentment senzills i aparentment sensats que fins feia poques hores considerava els millors. I perquè ho feia precisament quan és urgent mantenir viva la discussió sobre el bo i el millor. Ara és quan cal defensar que allò que els estudiants de ciències polítiques anomenen corresponsabilitat és millor que allò que les àvies en diuen irresponsabilitat. Que aquesta corresponsabilitat en la despesa no només pot ser necessària sinó que pot ser bona si permet tenir uns millors serveis i una millor ciutadania. I també cal recordar, per exemple, que una escola o una sanitat pública i de qualitat no és exactament el mateix que una sanitat o una educació gratis per a tothom, fins i tot si només fos perquè there ain’t no such thing as a free lunch. Aquesta crisi hauria de servir, com a mínim, per deixar clar que el millor govern no és el que més gasta (ni tan sols el que gasta tant com pot) i que és precisament per això que el país que surti de la crisi pot ser un país més just, més lliure i millor del que hi va entrar.