18.1.12

L'Espanya fraguista

Sembla ser que uns dos-cents nostàlgics es van trobar a Caneletes per celebrar amb cava la mort de Fraga. Nostàlgics d’un passat que semblava no ser el seu, d’aquell passat tan pesat on contra Franco es vivia tant bé i on, com deia un oient de Radio Nacional, el poble unit sortia al carrer per portar la democràcia. Amb la seva alegria i les seves banderes, aquests joves revolucionaris ens recordaven, com si encara fes falta, que la històrica és aquella forma particular de memòria on no es recorda el que es pot sinó el que es vol. I és per això que el que es vol recordar diu molt més del que volem ser que del que va ser. 
Deu ser precisament per això que (gairebé) tota la classe política espanyola ha decidit convertir la mort de Fraga en un homenatge a la transició i la democràcia. Han decidit recordar Fraga com a portador de la democràcia i com a pare de la Constitució. Perquè encara que aquesta obvietat no agradi als més demòcrates entre els demòcrates, també la democràcia espanyola es va implantar de forma no democràtica. I en el cas d’Espanya, aquesta implantació o transició va ser possible perquè gent com Fraga o Carrillo, gent que no era demòcrata, va decidir, cadascú pels seus motius, renunciar a la lluita per un règim que creien millor per abraçar la causa possible i imperfecta de la democràcia. I en justa correspondència històrica, els demòcrates espanyols han aprofitat la mort de Fraga, com és probable que d’aquí a poc aprofitin la de Carrillo, per tornar a deixar clar que són i volen seguir sent demòcrates i espanyols. 
Fa uns anys, Francesc-Marc Àlvaro va escriure un llibre titulat Els assassins de Franco, denunciant l’”enorme impostura” de la transició democràtica. A diferència de la majoria dels demandants, Àlvaro no denunciava només la impostura de tants franquistes reconvertits en demòcrates de la nit al dia, sinó la de tots aquells antifranquistes que corrent davant dels grisos enlloc de córrer darrera seu van deixar que el règim i el dictador morissin al llit. Encara avui lamenten que la democràcia espanyola reservés un lloc als franquistes. Però ho va fer precisament perquè Espanya va deixar que Franco morís al llit. En la democràcia espanyola hi havia d’haver lloc per a Espanya.