30.11.11

Televisió pública (FCO)

La primera reacció de la directora Mònica Terribas a l'anunci de retallades a TV3 va ser informar-nos que amb aquest pressupost no es podria seguir emetent els partits del Barça. És una reacció comprensible, perquè amb aquest anunci Terribas recordava a l'audiència que, com deia aquell impresentable anunci, les retallades tenen conseqüències i que el gruix de l'audiència trobaria a faltar els partits del Barça molt més que qualsevol altra de les emissions de la televisió pública. Terribas va voler recordar, a polítics i espectadors, que el que el públic vol és veure el Barça i que això es paga. Però això no ens hauria de portar a creure que el servei públic és donar al públic allò que vol. Com que no podem fer-ho, encara que sigui perquè ja no ens ho podem permetre, hauriem de centrar el debat sobre TV3 en quina és la funció que ha de complir una televisió pública, si és que n’ha de complir alguna.
S’acostuma a defensar la necessitat d'una televisió pública, no només a Catalunya, sinó a pràcticament totes les democràcies de masses, per la necessitat que la ciutadania té de disposar d'una informació rigorosa i de qualitat. La televisió pública seria necessària perquè la qualitat de la democràcia tindria alguna cosa a veure amb la qualitat de la informació que reben els ciutadans i perquè una ciutadania ben informada seria també una ciutadania ben formada, una ciutadania que es preocupa dels afers públics i, per tant, del bé comú. I, sobretot, perquè aquesta informació rigorosa i de qualitat és també una informació cara, prou cara perquè no surti a compte a les televisions privades, que guanyen molts més diners donant als ciutadans allò que realment prefereixen. Així que, per molt discutible que sigui aquesta tesi, mentre se segueixi creient en la necessitat de posar a disposició del ciutadà una informació rigorosa i de qualitat i se segueixi constatant que el ciutadà prefereix gastar el seu temps i els seus diners en altres assumptes molt menys formatius, el poder públic haurà de garantir la seva disponibilitat. 
Totes aquestes són qüestions de sentit comú, fins al punt que pràcticament ningú discuteix avui la continuïtat de la televisió pública. Però són qüestions que hem de tenir molt presents ara que des de TV3 es defensa que les retallades posen en perill serveis públics i drets fonamentals, com el dret a una informació lliure i de qualitat. Les retallades no posen en perill el dret a la informació, sinó tot de coses que TV3 fa i que potser no caldria que fes, com retransmetre partits de futbol o tenir canals temàtics dedicats a l’esport. Coses que només tindria sentit que fes o que seguís fent si servissin per fer-nos més barat el luxe de tenir una informació de qualitat. Per fer els informatius que hauria de fer, TV3 no necessita més diners ni més professionals ni més canals ni més recursos. Tot el que necessita TV3 per complir exemplarment la seva funció pública és més rigor i menys complexos ideològics.