24.11.11

Un poble madur? (FCO)

Després de confirmar la històrica victòria de CiU a Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida va felicitar el poble català per la seva maduresa. És una felicitació poc habitual, fins i tot en moments d’eufòria, però no del tot immerescuda. Tot i ser evident que quan felicitava el poble de Catalunya per madur Duran felicitava els convergents per convergents, aquesta podria ser una d’aquelles estranyes ocasions on un polític guanyador pot felicitar els seus sense que això sigui només una manera elegant de felicitar-se a si mateix. 
Perquè és evident que si aquesta felicitació no fos del tot immerescuda, no seria simplement per haver votat convergència. Ni el convergent més sectari podria afirmar sense envermellir que tot votant madur ha de ser un votant del seu partit. La maduresa del votant convergent, en tot cas, es demostraria en la seva fidelitat. Una fidelitat que seria lloable perquè indicaria que el votant no ha castigat el govern pel simple fet de governar ni per aplicar aquelles polítiques que cada vegada més gent creu necessàries encara que a pràcticament ningú li agradi fer-les ni veure-les fer. I és així com es demostraria la seva maduresa. Si a CiU tenen motius per felicitar-se és perquè des que van arribar al govern han tractat el poble com si fos madur, com si fos capaç d’entendre el com i el perquè de les difícils decisions que es prenen. I el votant convergent només s’ha comportat com si fos tant madur com se’l suposava. 
Després de confirmar la seva històrica desfeta, Carme Chacón va assegurar que havien perdut però que no estaven derrotats. Perquè derrotat, va venir a dir, només ho està qui no ha lluitat. No sé a quina lluita es referia, però hi ha una batalla a la qual el PSC fa massa que no es presenta i que per a tots és important que lliuri. És la batalla que manté viva una democràcia de qualitat i és la batalla que presenta una oposició responsable, raonable i intel·ligent. Perquè temps difícils com els nostres són els millors temps per entendre que tenim l’obligació moral de ser intel·ligents i madurs.

1 comentari:

claudio ha dit...

Pues por mí encantado. No más tiene que avisarme cuando tenga un hueco en su agenda (me parece que le queda mi correo aquí).
Podemos quedarnos en barna y así no pasará susto a la vuelta.
Saludos.