22.9.11

ErC (FCO)

Alfred Bosch ha estat escollit cap de llista d'ERC a les eleccions al Congrés dels Diputats. Amb aquesta elecció, ERC pretén superats els dubtes sobre si és un partit més o menys d'esquerres i més o menys independentista. Després dels últims anys d'esquerranós tripartit, Esquerra torna a ser un partit "netament independentista i netament d'esquerres". Però veient el menyspreu amb què es parlava últimament de l'experiència de Ridao i de les seves aptituds polítiques, més aviat sembla que la gran oblidada i el gran problema d'ERC sigui la R republicana. 
El republicanisme d'ERC s'ha convertit en una excusa com una altra per acabar els mítings cremant fotos del rei o cridant mort al borbó per satisfer les baixes passions del sector dels nens Coca i Tardà. El menyspreu que sent bona part de la militància pel diputat Ridao no és res personal. És només una mostra del menyspreu que sent per la vida parlamentària. I, sobretot, per la vida parlamentaria madrilenya. Una actitud totalment comprensible en un partit que aspira, precisament, a desaparèixer de la vida parlamentaria madrilenya, però que impedeix a ERC ser partit de govern i el condemna a entrar en batalles que no val la pena lluitar i que, a més, no sembla que pugui guanyar. 
ERC creu que l'experiment del tripartit li ha passat factura perquè va apostar per l'esquerra i va descuidar l'eix nacional. Però aquest suposat descuit no és res més que la constatació que, després de dues legislatures amb Esquerra al govern, Catalunya segueix sent una comunitat autònoma del regne d'Espanya. I això només ha pogut sorprendre alguns sectors minoritaris de la dreta espanyola i de l'independentisme, igualment convençuts que l'únic que podia fer ERC al govern era declarar la Independència. Aquesta sembla ser una creença compartida per l'actual Esquerra, però aquesta no era la seva pretensió quan va entrar al govern. ERC assegurava que la seva intenció era arrossegar el PSC cap al catalanisme, i difícilment podem dir que hagi fracassat quan veiem un PSC que es dessagna a mans de PP i C's, però on Chacón, Montilla i Rubalcaba defensen la immersió lingüística i acusen CiU de botifler per pactar amb l'enemic espanyol. 
ERC no ha deixat mai de ser un partit "netament d'esquerres i netament independentista". L'únic que ha deixat de ser és un partit de govern. Ha assumit el discurs dels independentistes d'oposició i es declara convençuda que Catalunya no serà digna del seu govern fins que s'hagi demostrat digna de la seva llibertat i que qualsevol participació activa en la política espanyola és una traïció a la puresa de l'autèntic independentisme. A ERC semblen convençuts que el que els ha corromput no han estat les males polítiques sinó les responsabilitats polítiques en elles mateixes, i per això fa dies que han renunciat a qualsevol responsabilitat i no tenen política de govern a Catalunya ni política de cap tipus a Madrid. Per això tampoc necessiten discutir ni definir els seus "valors republicans" o les virtuts necessàries per al bon exercici polític. Saber ser bons polítics no només els sembla innecessari, sinó que també els sembla menyspreable. 
ERC sembla haver acceptat que l'únic que es pot esperar de l'independentisme, com dels tontets de la classe, és una actitud ferma, constant i positiva. Així, renunciant a les aptituds en favor de les actituds, ERC estaria renunciant a la possibilitat de tenir un perfil propi davant la Solidaritat de López Tena, que té molt més clar que ells que el Parlament de Catalunya és un Parlament de fireta i que per això no els guanyarà mai per les seves aptituds, que bé mereixerien un parell o tres de vots, sinó per les seva actituds, que bé mereixerien un parell o tres de calbots. No sé com, però aquesta renúncia podria acabar sent positiva per al futur d'ERC. El que no crec de cap manera és que pugui ser positiva per a l'independentisme català.

1 comentari:

claudio ha dit...

Esto puede interesarle.

http://www.laviedesidees.fr/Penser-le-populisme.html?lang=fr