13.7.11

El sou de la "casta política" (FCO)

Una de les raons de l'èxit de crítica i públic del moviment del 15M és que no feia més que repetir els prejudicis més populistes de molts i molt diversos ciutadans. El discurs contrari a les elits, que serien les úniques culpables de la crisi actual i de tots els mals de la societat, ha fet habituals expressions com la de "casta política" i les conseqüents crítiques al seu sou. Aquest populisme sobreviurà al 15M i és més perillós que els crits dels indignats. Per això cal discutir-lo i per això cal discutir els temes i els termes del diputat López Tena, que en una recent intervenció parlamentària acusava la "casta política" catalana de no voler transparència ni abaixar-se el sou.
Que es parli d'una casta política però no es parli mai d'una casta futbolística és tan evident com significatiu. Perquè qualsevol adult sap que per ser com Messi es necessita alguna cosa més que una samarreta del Barça amb el seu nom, unes botes de colors i una pilota de futbol. Però, en canvi, el ciutadà democràtic viu convençut que per ser polític no es necessita res que el ciutadà mitjà no tingui. Això es deu en gran part a una mala comprensió de la tasca del polític, que es considera que no passa de la vella idea de representar el poble allà on el poble no té el temps ni la paciència de ser present. És per això que la democràcia directa passava aquests dies per ser la millor forma de govern; perquè ningú representa millor el poble que el mateix poble. I és per això que molts ciutadans estan convençuts que ells ho farien millor; perquè obliden no només que l'art de governar és complicat, sinó que també ho és el tecnicisme burocràtic que imposa la vida parlamentària. La feina del polític no és senzilla. Demana una gran dedicació i l'ajut d'una dilatada experiència i això fa molt necessària, fins i tot imprescindible, l'existència d'aquests polítics professionals que tant es critiquen. Fins i tot amb el seu talent innat, Messi ha necessitat dedicar tota una vida al futbol per arribar a ser Messi.
La necessitat de tenir bons polítics és molt més evident que la manera d'aconseguir-los. I fins i tot és més evident que la manera d'atreure professionals bons i honrats cap a la vida política. És difícil saber com fer-ho, però és molt fàcil entendre que els sous baixos i les crítiques dures i constants són al·licients insuficients per dedicar-se al servei públic. Sobretot si és que es té alguna altra cosa a fer a la vida. Pagar sous mediocres és la millor manera d'assegurar-se polítics mediocres. Tot i que amb algunes excepcions. Com la d'aquells patriotes amb un extraordinari sentit del deure. Però una flor no fa estiu i un bon polític no fa una bona classe política. O com la d'aquells homes prou rics per dedicar la seva vida a l'oci que optessin, per raons incomprensibles i no sé imaginar al servei de quins interessos, per dedicar el seu temps a la política. Aquestes són evidències que Girauta recordava amb aquestes paraules: "la bona remuneració enderroca les barreres de renda en l'accés a la política i dignifica el càrrec. La dolenta, a més de resultar injusta i deixar la cosa pública als rics, allunya els gestors més competents".
Uns sous mediocres acostumen a atreure polítics mediocres. Per tenir bons polítics, hem de pagar el sou que mereixen els bons polítics. L'altra opció és avançar per la hipotètica via platònica i obligar-los al servei públic. Però a la dificultat d'establir quins són els bons s'hi sumaria el fet que, per a nosaltres, la necessitat de la democràcia és molt més evident que la necessitat dels bons governants. I la democràcia, aquesta democràcia, la democràcia real, és cara. Molt més cara que les democràcies directes al terra d'una plaça, que les democràcies orgàniques, les populars, les monarquies absolutes i els governs totalitaris. La llibertat és cara.

8 comentaris:

Joan Todó ha dit...

Clar, clar: "és molt fàcil entendre que els sous baixos i les crítiques dures i constants són al·licients insuficients per dedicar-se al servei públic". Per això l'any passat es va baixar el sou als treballadors del servei públic...

Ferran Caballero ha dit...

Per què dius? ho sento però no entenc el comentari.

Noctas ha dit...

No es lògica en absolut la comparació que fas entre un polític i Messi. Messi forma part d'un negoci i el polític no. Messi cobra en funció de la oferta i la demanda i ara per ara ell ofereix el millor futbol i per això pot demanar 30 milions anuals de sou. El polític cobra en funció d'uns pressupostos aprovats al parlament que no tenen res a veure amb la llei de l'oferta i la demanda.

Ferran Caballero ha dit...

Noctas,

La comparació que faig entre Messi i el polític no és la comparació dels seus sous, sinó del seu esforç i del seu talent. Dic que crec que la gent parla de casta política perquè creu que sense esforç i sense talent pot fer millor que els polítics el que fan els polítics. I que no parla de casta futbolística perquè sap que sense esforç i sense talent no pot fer millor que els futbolistes el que fan els futbolistes.
De totes maneres, el fet que el polític cobri en funció d'uns pressupostos aprovats al Parlament no vol dir que aquest sou no tingui res a veure amb l'oferta i la demanda. Bàsicament pel que dic a l'article i que es pot resumir en el fet que el sou que aprova el Parlament és l'oferta que es fa als que volen ser polítics i determina, i crec que molt, la demanda per ser polítics que hi hagi; això és, la quantitat i la qualitat de la gent que es vol dedicar a la política sabent quins són els sous que haurà de cobrar.

Gràcies pel comentari,

claudio ha dit...

¿Qué misterio, qué inconfesable secreto, tal vez, se esconde detrás de 'ferrancab en castellano'?

Ferran Caballero ha dit...

Claudio,

no debía ser ningún secreto. Algo había tocado que lo escondió, pero ya lo he podido abrir para todos los públicos.

Un abrazo,

claudio ha dit...

Enhorabuena por la nueva página del imperio 'ferrancab' (a este paso, Murdoch tendrá otro motivo por el que preocuparse).
Ya que vamos de bilingüismos y similares, le dejo un enlace. Aunque seguro que conoce la obra, igual está como yo, ahorrando para los doscientos y pico euracos que cuesta. De momento nos sirve de amuse bouche.

claudio ha dit...

Y voy y me olvido el enlace.

http://www.palgrave.com/PDFs/0230550703.Pdf