28.7.11

Despertant del somni nòrdic (FCO)

El terrorista noruec també tenia el seu llibret. Aquest cop no era l'Alcorà, sinó una espècie de copypaste esquizofrènic, però més o menys ve a ser el mateix. Com passa després de cada acte terrorista islàmic, uns s'apunten a culpar el col·lectiu dels actes d'un dels seus membres més fanàtics, i els altres es dediquen a predicar la importància d'ensenyar-lo a llegir millor les sagrades escriptures. Jo mateix vaig estar temptat d'escriure una lliçó magistral sobre el relativisme sa i democràtic de Rorty quan vaig veure que el tal Breivick i jo compartim un cert interès pel filòsof americà, però la majoria de comentaristes han optat per una altra via pedagògica. Aprofiten per recordar l'ascens de l'extrema dreta sueca a les darreres eleccions i afirmen que el nord, pacífic i tolerant, està despertant del seu agradable somieig. Oblidant que les paraules del terrorista no són mai la causa ni l'explicació dels seus actes, sinó la seva excusa, aquests mateixos periodistes han aprofitat per culpar el discurs d'extrema dreta dels seus fets. En realitat, els que desperten del seu somni dogmàtic són els que fins ara no havien entès que les tan lloades virtuts nòrdiques tenien molt a veure amb aquesta cohesió que amb cara de fàstic anomenem ètnica i cultural, i que és molt més fàcil dir-se tolerant quan no cal esforçar-se per tolerar res ni ningú que no pas quan, per exemple, s'instal·la un matrimoni napolità amb quatre fills petits al pis de dalt.
Culpabilitzar el col·lectiu dels fets d'un dels seus individus és, evidentment, un error moral lamentable. Com lamentable i molt perillós seria que ho fessin perquè no tenen millors arguments per criticar l'extrema dreta. Però, a més, és també un lamentable error de comprensió dels fets. Sembla que ens neguem a acceptar el poder dels individus i, en conseqüència, la seva responsabilitat. I fins i tot sembla que ens considerem més capaços de convèncer milions de persones que el seu és un discurs equivocat que no pas de combatre les accions d'un únic home. Exactament de la mateixa manera que ens sembla més fàcil canviar el sistema que unes polítiques determinades i molt concretes. La mateixa desconfiança en el poder dels individus és el que fa que molts encara busquin la mà negra que s'amaga darrera les revoltes àrabs o el 15M, sempre tan fastigosament aparellats. Oblidant, absurdament, que no només no cal una intel·ligència superior, privilegiada i malvada per mobilitzar les masses, sinó que no existeix una ment capaç de dirigir-les amb tanta precisió. Rebutgem l'espontaneïtat de l'ordre o la direcció perquè ens costa molt admetre que potser no hi ha tal ordre i que pot ser que les masses, d'aquí i d'allà, avancin sense saber exactament cap a on. Però el progrés tècnic ha posat a l'abast dels reformistes les eines per comunicar-se i intentar millorar el món, i també ha posat a l'abast del terrorista les armes per intentar salvar Occident. Ha fet possible tant la primavera àrab com l'estiu noruec. I tot i que ens costa molt d'entendre i d'acceptar, n'hi ha prou amb un sonat armat per provocar una massacre com la de Noruega. Serveixi com a mínim per recordar-nos, un cop més, que els petits sonats són molt poderosos, que el mal existeix, i que res ni ningú ens en podrà deslliurar.

2 comentaris:

Rubén ha dit...

Un magnífico artículo.

Ferran Caballero ha dit...

Muchas gracias Rubén! Sé que te debo una respuesta, pero es que no la tengo. Seguro que volverá a surgir el tema.

Un abrazo,