16.6.11

Qüestió de principis (FCO)

CiU ha acabat fent el que havia de fer, que és deixar governar la llista més votada a Badalona i a Tarragona. Però no ho ha fet com ho havia de fer, perquè ha estat a punt de no fer-ho. O, com a mínim, perquè ha deixat que semblés que podria no fer-ho i fins i tot que estava a punt de no fer-ho. CiU hauria d'haver estat més previsible, perquè la previsibilitat és una de les característiques del representant virtuós; la que garanteix que el votant pugui votar amb confiança per allò que vol que es faci i no només per premiar o castigar allò que s'ha fet. Però a CiU saben, com sabem tots, que tota regla té les seves excepcions. I molts han cregut que García Albiol bé mereixia una excepció.
Aquesta creença es basa en el fet de considerar que García Albiol està al PP però és del PxC. Aquesta creença es basa en les declaracions de García Albiol sobre la immigració, que no només eren políticament incorrectes sinó que ho eren amb orgull. La disposició de l'opinió publicada a acceptar el discurs políticament incorrecte és cada cop més evident, però sempre com a mal menor i per afrontar problemes incòmodes. El que no acostumem a tolerar és que amb l'excusa de lluitar contra la correcció política es pretengui convertir els debats sobre seguretat i immigració en debats moralment còmodes. D'aquí sortia bona part del rebuig al candidat García Albiol. I crec que aquí hi ha la millor part del rebuig. Perquè l'orgull de la correcció política, aquest orgull que ha anat abandonant des que va guanyar les eleccions, és molt més perillós que les possibles polítiques que pugui portar endavant com a alcalde. Que podem suposar que estaran fortament limitades per la llei democràtica, les competències municipals i, fins i tot, per la dinàmica pròpia dels partits grans i de grans aspiracions. Albiol no mereixia ser una excepció. I no només pel principi de respectar la llista més votada, però també per aquest principi.
Tantes i tan profundes reflexions sobre la legalitat i la legitimitat i tanta insistència en la conveniència de deixar governar la llista més votada no havien de servir només per criticar els que governaven havent perdut les eleccions, sinó principalment per saber què calia fer en la seva situació. Tenir principis és molt útil per estalviar-se haver de prendre i justificar decisions especialment complicades. Per això, encara que sigui molt comprensible la temptació i fins i tot la decisió de canviar els principis pel poder, no és bo dubtar dels propis principis de forma gratuïta perquè passi el que passi és segur que ens faran molta falta. És cert que CiU ha pres la decisió correcta, i que pot confiar en la benevolència i la mala memòria dels electors, com pot confiar que la oposició no critiqui massa les decisions que la beneficien. Però cal lamentar que hagi deixat passar una molt bona oportunitat per demostrar que està, sempre i a tot arreu, a l'alçada dels seus principis.