12.6.11

Els indignats i la ciència de la política

Sembla que a alguns indignats els sembla tan estúpid que se'ls demani que defineixin i exposin propostes i alternatives concretes com ho seria que "un metge aconsellés a un pacient angoixat que es fes responsable directe del seu propi tractament". Tindrien raó si el moviment s'hagués limitat a exposar el malestar i no s'hagués dedicat a criticar tan la manera com es prenen les decisions com les decisions que es prenen. Seria molt just que protestéssin si realment estàn disposats a deixar la cura de la seva angoixa en mans dels científics de la política de la mateixa manera que estàn disposats a deixar la cura del seu dolor físic en mans dels científics de la salut. I, sobretot, si estàn disposats a acceptar com a resposta que hi ha alguns mals, com els pitjors mals, que no tenen solució. Però això no només seria un despropòsit pel moviment (no es pot estar contra els polítics i esperar que aquests mateixos polítics et solucionin els problemes), sinó també pel propi sentit comú. És ben sabut que, encara que hi hagi una ciència política, la política no és una ciència. 

3 comentaris:

Verónica ha dit...

Qué cachondos. Se quejan de que se les pregunte qué hacer, al tiempo que exigen referéndums hasta para cambiar las bombillas de un semáforo.

jordi ha dit...

Aixo que escrius es pura retòrica elitista de jesuïta petulant. Deja vu

jordi ha dit...

De fet, aquest cabrons el dia menys pensat també et daran pal cul a tu. vigila, aixo no es el que et penses.
Te lo digo yo, que sabe más el diablo por viejo que por diablo. ;-)