5.5.11

Bildu i l'Estat de dret (FCO)

Jo també crec que la democràcia s'ha de defensar dels seus enemics. I, malgrat les dificultats de reconèixer l'enemic i de combatre'l, crec que és evident que enemics de la democràcia són els terroristes i tots aquells que pretenguin servir-se dels procediments democràtics per acabar amb la democràcia. És per això que entenc perfectament que una manera de combatre l'enemic sigui impedir-li l'accés al poder i perseguir-lo judicialment. No és gens sorprenent que l'Estat de dret es defensi a través del dret i no crec, per tant, que la il·legalització de partits sigui res aliè a una genuïna democràcia. Perquè una genuïna democràcia no pot confondre el respecte que té a l'home amb el respecte a qualsevol de les seves opinions. No pot creure al mateix temps que tots els homes són iguals i que totes les opinions (fins i tot aquelles que neguen la igualtat dels homes) són iguals. És per això que la democràcia pot il·legalitzar partits i pot perseguir els criminals, però no pot il·legalitzar ciutadans ni perseguir opositors. La diferència entre opositor i enemic és, evidentment, una diferència clau.

Fins ara havien valgut dos requisits per diferenciar l'opositor i l'enemic. El primer és per allò que deien. De l'opositor, se n'ha d'esperar un compromís ferm amb els processos democràtics i per això s'exigia als partits de l'esquerra abertzale que deixessin clara la seva oposició a la violència. Bildu ho ha fet. El segon és per allò que fan. És aquí on es veu fins a quin punt és complicat entendre què es vol dir quan es diu que Bildu és ETA, com abans es deia Batasuna i els seus hereus. Bildu seria ETA o seria com ETA si, com ETA, es dediqués al terrorisme i no a la política. I aleshores seria del tot normal que no es pogués presentar a les eleccions, perquè els grups terroristes no han de poder presentar-se a les eleccions. Però el principal argument del Suprem per impedir que es presenti a les eleccions és que Bildu seria un instrument de l'estratègia d'ETA. I aquest és un argument insuficient. ETA sempre s'ha concebut ella mateixa com un mitjà al servei de l'independentisme basc. Com una via "alternativa" a la democràtica, per dir-ho així. I podria molt bé resultar que l'estratègia d'ETA consistís ara en la seva desaparició, apostant decididament per defensar la independència del País Basc per vies pacífiques i democràtiques. Contra el perill que aquesta coalició acabés finançant ETA hauria de ser suficient un control seriós dels comptes dels partits polítics.

En la pràctica és totalment comprensible que el govern de l'Estat utilitzi la llei i les diferents sentències per jugar a un estira i arronsa amb el món abertzale amb la intenció d'anar debilitant ETA fins a fer-la desaparèixer. O per fer desaparèixer, fins i tot, el món de l'esquerra abertzale tout court. Però hauria d'anar molt en compte amb com ven aquestes estratègies, perquè el més perillós enemic de l'Estat de dret, que l'ataca i corromp des de dins i en silenci, és la percepció d'un us arbitrari de la llei. L'Estat podria estar llençant pedres sobre la seva pròpia teulada.