4.4.11

Contra el consens, el partidisme dels millors (FCO)

Una de les crítiques més repetides i possiblement encertades que ha rebut el govern per la cimera econòmica és la d’estar interessat únicament en buscar la foto. Sembla que alguns tot just acabin de descobrir, com sempre massa tard, que els governs democràtics actuen -han d’actuar, vaja- de cara a la galeria. Aquesta és precisament la seva grandesa. Així que és probable que la cimera fos per la foto i espero que fos així, perquè així ha de ser. Precisament perquè aquest govern governa un país on s’ha convertit en un tòpic que les anomenades “polítiques nacionals” han de ser polítiques consensuades, no partidistes. Com que no acostumem a perdre el temps definint quines són les polítiques nacionals i quines les no nacionals, esperem en realitat que totes les polítiques que considerem importants acabin sent polítiques consensuades. Aquest és un greu error, que en el millor dels casos obliga al govern a organitzar cimeres per la foto. I en el pitjor dels casos porta a l’immobilisme total precisament en aquelles qüestions que són les més importants.
El govern dels millors era molt més que un lema de campanya: era una bona declaració de principis contra aquesta manera d’entendre la política democràtica. Era una bona manera de recordar que no tots estem igualment capacitats per governar, perquè no tots tenim els coneixements ni les aptituds necessàries per triar la millor decisió possible. Ni tots tenim, tampoc, la obligació de responsabilitzar-nos d’aquesta tria. S’ha fet molta broma sobre el tema, però molt pocs d’han atrevit a fer-la amb el conseller d’economia, Andreu Mas-Colell. Així que tenir un conseller com ell hauria de servir, com a mínim, per no haver de consensuar les polítiques econòmiques amb la gent de l’oposició. No perquè el conseller Mas-Colell sigui infalible. També ell necessitarà el consell d’algú altre i fins i tot podria ser que fos algú altre de l’oposició. Però si alguna cosa ha quedat clara és que aquest algú altre no pot ser l’oposició en bloc. I encara menys l’anterior govern en bloc. Perquè no sabem què hagués passat si l’anterior govern hagués tingut el criteri i la responsabilitat de dur a terme les polítiques econòmiques que el país necessitava. Fins i tot podria ser que encara fossin al govern, i no a l’oposició. Però sí que sabem que la situació econòmica del país no seria la que és ara i que no necessitaríem cimeres ni fotos de cimeres per transmetre missatges d’unitat a la ciutadania. La necessitat d’unitat nacional és un perillós mite, pretesament patriota. Però el que realment es necessita són bones polítiques. Per això el millor patriotisme és el partidisme dels millors.