4.3.11

Immadurs per a la democràcia?

No totes les preguntes que passen per ser retòriques ho són. Algunes només són l'explicitació de prejudicis infonamentats i com a tals han de ser contestades. En aquest article al NYTimes, Nicholas D. Kristof en planteja d'una d'aquestes que mereixen resposta.
Com podem dir que aquesta gent no està llesta per una democràcia per la que estàn disposats a morir?
Un dels problemes d'aquesta pregunta és que no està tant clar que estiguin disposats a morir per la democràcia. No és el mateix lluitar fins la mort combatent una tirania que establint una democràcia. És de fet tant diferent que en un i altre cas es pot morir per valors oposats. Només com a exemple podem dir que qui lluita contra una dictadura pot estar lluitant sense tenir cap idea sobre què vol establir al seu lloc o amb la idea d'establir-hi una cosa que no sent la tirania present no sigui tampoc una democràcia. Perquè, efectivament, la democràcia no és l'única alternativa a les dictadures presents. Pot voler establir una nova dictadura, una tirania, una teocracia o encara alguna altra cosa molt diferent a la democràcia que somiem. D'altra banda, fins i tot si aquesta gent està disposada a morir per una democràcia, hem de tenir present que cal molta més valentia per morir defensant una democràcia real que lluitant per implantar una democràcia ideal. Algú disposat a morir per implantar el cel a la terra pot molt fàcilment ser incapaç de conviure amb les imperfeccions que presenta tota democràcia humana. 
Això no vol dir que els àrabs no siguin prou madurs per a la democràcia. Vol dir, simplement, que podrien no ser-ho. I que negar-se a contemplar aquesta possibilitat és un perillós exercici d'allò que en diuen "wishful thinking".