17.2.11

Reflexions sobre la revolució a Egipte (Hayek, FCO)

És comprensible l'enorme entusiasme que ha generat la revolució egipcia tenint en compte que una de les més profundes i erronies de les nostres conviccions és que el poble no s'equivoca mai. S'equivoquen les circumstàncies, els governants i els experts, però mai el poble, simplement perquè el poble és el jutge dels errors i els encerts polítics. Però aquesta és una noble mentida, la falsedat de la qual és molt més evident que la seva noblesa. Per no equivocar-se mai, el poble hauria de conèixer per avançat totes les possibles decisions de pot prendre i tots els possibles efectes de cadascuna d'aquestes decisions. Només així podria decidir sense por a l'error. Però aquest coneixement no només és aliè al poble qua poble, sinó a l'home qua home. Que les conseqüències imprevistes de les nostres accions són més importants que les seves conseqüències previstes o buscades és una de les lleis més bàsiques de la política. I com més ambicioses són les nostres accions, més gran és la inseguretat sobre els seus efectes futurs. Per això la prudència és una virtut política prioritaria i per això no és només propi dels reaccionaris el mostrar-se inquiets pel futur d'Egipte. Perquè tots els futurs són incerts però alguns ho són una mica més que els altres. Aquesta por s'ha expressat aquests dies a través de la por als Germans Musulmans. I tot i que podria ser, com diuen molts analistes, que aquesta por fos exagerada, seria una imprudència que això ens
deslliurés del deure de patir pels efectes imprevistos de la revolució.
Algunes vegades, poques, el poble diu exactament allò que vol dir. Aquesta podria ser una d'aquestes vegades. El poble egipci s'ha manifestat clarament contra la tirania i en favor de la llibertat i la democracia. Però fer fora Mubarak no assegura una transició exitosa cap a la democràcia i, encara menys, cap a una democràcia exitosa, capaç de donar al poble allò que el poble demana: seguretat, llibertat i progrés econòmic. Com diu Gregorio Luri: "La democracia no abarateix el preu del pa per ella mateixa, ni crea més llocs de treball, ni té solucions miraculoses ni tansols educa demòcrates". I sense pa, feina i demòcrates no hi ha democracia possible.
Si el futur és incert no és només perquè el futur de la democràcia a Egipte sigui incert. Tampoc ho és perquè aquesta democràcia pogués portar un govern islàmic a Egipte. Aquest govern, de fet, podria ser un mal menor, perquè només hi ha una cosa pitjor que un mal govern, que és l'absència de govern. El perill d'Egipte no és que esdevingui un nou Irán sinó un altre Pakistán.
Tot això no vol dir que, des del sofà de casa o des de les nostres institucions, haguem de condemnar ni lamentar la revolució del poble egipci. Si és sempre imprudent posicionar-se contra la voluntat explícita del poble, a vegades el més prudent és precisament posicionar-se a favor de la revolució. Tot això vol dir, simplement, que no hauriem d'esperar de la revolució popular unes seguretats que ni el poble ni la revolució ens poden donar. No hauriem de posar-nos en situació de deixar-nos sorprendre per la decepció.

7 comentaris:

Conducta y Evolución ha dit...

El pueblo, me temo, ni siquiera está pidiendo democracia o libertad. Bueno sí, tal vez esté pidiendo democracia y libertad, pero cuando pide estas cosas no sabe lo que está pidiendo. Por eso todo esto se antoja tan incierto. Ese mismo pueblo no parecía reclamar democracia y libertad hace dos años. El pan, sí, se me antoja que en el pan está la clave. Entonces había y ahora hay menos. Y el pueblo se queja gritando libertad. Pero el pueblo no puede gestionar el gobierno del país, no puede ser libre para dirigir. El pueblo simplemente quiere liberarse de unos gobernantes con los que está insatisfecho, pero necesita que alguien le gobierne.

rA ha dit...

Diria que en Luri parafrasejava aquest article

http://www.tnr.com/article/against-the-current/83402/egypt-tunisia-democracy-twitter-economy

Estic d'acord amb la teva nota de precaucio, pero tambe es un moment per intentar ser optimistes i donar un vot de confianc,a.

claudio ha dit...

Podría ser que en todo lo que se habla sobre este asunto bailasen diferentes ideas de lo que democracia quiere decir.
En, si no recuerdo mal, su comentario sobre el libro de Judt, observaba usted muy acertadamente como cualquier discusión hoy día se libra en el campo establecido por la socialdemocracia, con lo que los liberales se encuentran en la misma posición, creo, en que éllos colocaron anteriormente a los conservadores.
Del mismo modo, cualquier discusión sobre la situación en cualquier lugar del mundo parece que deba incluir en lugar preferente el término democracia. Pero, para mí, y quizás para usted, democracia es nuestro régimen liberal, con separación de poderes, etc. En cambio, si entiendo bien a Luri, para un egipcio democracia podría ser pan, que sus hijos no mueran por falta de atención médica o que las mutilaciones femeninas no se deban hacer a escondidas.
Si en el primer caso debemos estar siempre alerta contra 'los peligros de la democracia', el estarlo en el segundo, ni que sea desde nuestro sofá, quizás no sea tanto fruto de la comodidad que da la distancia, sino que, como buenos europeos, gocemos de la memoria de un gato repetidamente escaldado.

claudio ha dit...

Quizás le interese esto.

http://www.newstatesman.com/religion/2011/02/egypt-arab-tunisia-islamic

Ferran Caballero ha dit...

Conducta y ev.,

Tienes razón. El pueblo no pedía democracia y libertad hace dos años. O no con el ímpetu actual. Eso parece indicar que hace dos años la democracia no les parecía tan importante. Y el pan bien puede ser la clave. Pero el pueblo podría limitarse a pedir pan y no lo hace, pide democracia y libertad. Eso parece indicar que para el pueblo revolucionado el pan se sigue de la democracia. Y eso no es cierto. El pueblo parece esperar demasiado de la democracia y esa es la mejor manera de decepcionarse con la democracia. Supongo que lo que es justo esperar es que el gobierno que venga sea capaz de ofrecer pan junto con democracia y que cuando falte el pan el pueblo egípcio se haya acostumbrado lo suficiente a la democracia como para no querer tirar al niño con el agua de la bañera.

Un abrazo,

Ferran Caballero ha dit...

rA,

Jo crec que hem de ser optimistes perquè és millor esperar el millor que esperar el pitjor. Però tot el que em preocupa és saber què és el millor que podem esperar.

Una abraçada,

Ferran Caballero ha dit...

Claudio,

tiene usted razón. Al pueblo egipcio le ha bastado una idea muy vaga de lo que entiende por democracia para acabar con el régimen de Mubarak. Lo que me temo es que esa idea no sea suficiente para aguantar la democracia que venga. Creo que no hay democracia sin demócratas y un anti-mubarak no es todavía un demócrata. Veremos si llega a serlo y de qué forma. Espero que sí, claro, y que sea en una forma satisfactoria, al menos, para los egipcios.

Un abrazo,