28.2.11

Cultura, educació i diners (FCO)

Els presentadors dels Gaudí van dedicar la darrera gala a fer broma sobre les previsibles retallades als pressupostos de Cultura. A més de per incomodar les autoritats presents, se suposa que les brometes havien de servir per evitar que la crisi afectés la gent de la cultura de la mateixa manera que afecta a totes les altres gents del país. Aquest privilegi es justificaria perquè, com deia fa pocs dies Rosa Regàs en un article a l’Ara, la cultura és “la base del progrés d’un poble”. Del progrés autèntic, s’entén. Perquè el progrés econòmic ens fa més rics, però és la cultura la que suposadament ens faria més justos i bons.
Però aquesta convicció és falsa. Com la història del segle XX fa evident fins i tot a la mirada més superficial, quan la humanitat s’ha dividit entre bons i dolents, tant els uns com els altres han trobat el suport de gent de la més alta cultura. I els més cultes no han sigut sempre els més bons. És dubtós que anar a l’òpera, el cinema o el teatre ens faci millors persones. El que és evident, en canvi, és que la indústria cultural no és el motor del progrés moral de cap societat. Si en temps de crisis la recuperació econòmica és prioritària a la promoció de la indústria cultural catalana no és perquè el creixement econòmic sigui la fita més elevada a la que aspira una societat, sinó precisament perquè és la més bàsica i per això la més urgent. Del progrés econòmic en depenen les més mínimes condicions d’una vida digna.
El normal seria que l’esquerra es preocupés més de les retallades en educació que d’una rebaixa en les subvencions a la indústria cultural. Però no ho fa perquè creu que en el fons el problema és el mateix. L’esquerra creu que tots els problemes socials són en realitat problemes econòmics ideològicament encoberts i per això creu que tots els problemes socials se solucionen abocant-hi diners. En realitat, però, els de la indústria cultural catalana són problemes molt diferents als de l’educació catalana. I les seves solucions també. Els problemes de l’educació a Catalunya no són bàsicament econòmics, sinó lligats a qüestions tals com la manca de respecte al principi d’autoritat o a la promoció de l’excel·lència. Aquesta pot semblar una mala notícia, perquè vol dir que millorar l’educació del país és molt més difícil que augmentar els pressupostos destinats a educació. Però pot ser una notícia molt bona, perquè vol dir que sense necessitar més diners podem fer una educació molt millor.

1 comentari:

Evocacions ha dit...

"L’esquerra creu que tots els problemes socials són en realitat problemes econòmics ideològicament encoberts". Tens raó, perquè l'esquerra ha estat dominada durant molts nays pel pensament economicista i les tesis de Marx segons la qual totes les desigualtats són el resultat de l'economia, la qual cosa és totalment falsa. Bon article. Però no t'oblidis que la Teoria del capital humà és liberal