19.1.11

Seculars

La decisió del TSJC torna a posar el debat del burka sobre la taula. La secularització de la societat exigeix que els símbols religiosos no siguin valorats com a símbols religiosos, i redueix, per tant, la qüestió del burka a una qüestió de codi de vestimenta, com redueix la qüestió dels minarets a una qüestió urbanística i la pregaria al carrer a un espectacle a la via pública. Hi ha un preu evident, que no paga el qui secularitza sinó aquell que és secularitzat, aquell que ha de viure com si per a ell el burka fos només una qüestió de vestimenta, quan no ho és, com si el minaret fos només una qüestió arquitectònica, quan no ho és, o com si l'espai de realització de la pregaria no tingués cap rellevància, quan la té. No tota vivència religiosa és compatible amb la convivència democràtica. També al societat democràtica té, per tant, la necessitat d'educar èticament la seva ciutadania. D'educar-la en la tolerància, que així ha deixat de ser la magnànime concessió del governant prudent per convertir-se en "la virtut de l'home (pretesament) lliure de conviccions".

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

O... caldria afegir que la democràcia és també una religió (laica, of course, però religió)?