5.12.10

Wikileaks, transparència i justícia

Diu Julian Assange, en una entrevista a Time, que l'objectiu de Wikileaks "no és una societat més transparent, sinó una societat més justa". És una distinció pertinent. Molts dels seus apologetes es mostren aquests dies convençuts que justícia i transparència són una i la mateixa cosa. O que, com a mínim, a més transparència, més justícia. Però la justícia no es caracteritza per tenir una visió transparent del món, sinó per portar una bena als ulls. Ni tot ho veu, ni necessita veure-ho tot per poder ser justa. Així, si Assange és tant transparent amb les seves intencions com pretén ser-ho amb les dels altres, l'èxit de la seva empresa dependrà tant del que sigui capaç d'amagar com del que sigui capaç de treure a la llum. D'això mateix depèn també l'èxit de la diplomacia i els estats. La diferència és que Wikileaks no pot saber què és tot allò que no fa públic. I per saber què li convindria amagar i què li convindria publicar per tal de fer una societat més justa hauria de, com a mínim, saber què és allò que no sap.

3 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Una societat absolutament transparent era el somni de Sartre... el mateix que pensava que l'infern són els altres.

"el Primo" ha dit...

Em sembla que hauries d'explicar com se suposa que es pot determinar si quelcom és just o injust sense conèixer tots els fets pertinents. Veig bastant difícil demostrar que l'ocultació d'informació condueix a una situació més justa que la no ocultació. Gràcies.

eufemio ha dit...

Senyor piruetes 2.0, repassa això de la bena perquè no se t'aguanta gaire l'invent.