1.12.10

Que pagui Puigcercós?

Jo creia que Puigcercós formava part de la cúpula directiva d'ERC quan es va idear el primer tripartit. De fet, m'havien dit, i jo m'ho havia cregut, que el pacte tripartit havia estat idea seva, perquè seva era la estratègia de fons de desplaçar l'eix nacional cap a l'esquerra. Em sona que aquesta estratègia l'havia posat en pràctica o l'havia ideat quan formava part de les joventuts polítiques d'ERC. Això em sona que m'havien dit. I per això vaig considerar que la jugada a Carod Rovira tenia alguna justificació més que la voluntat de poder. Que es podia entendre, per exemple, que sacrificar Carod Rovira era una manera de salvar una ERC en caiguda lliure pel descrèdit del tripartit. Per tot això, avui em sorprenia sentir que era una injustícia que Puigcercós pagués els plats trencats de Carod i, en canvi, em semblava el més natural del món que les anomenades bases poguéssin posar en dubte el seu lideratge. I encara em sorprèn, tot i que menys, que si l'objectiu del tripartit era el de moure el sobiranisme cap a l'esquerra i l'esquerra cap al sobiranisme, ERC s'hagi resignat a vendre l'experiment com un fracàs. Jo diria que mai l'esquerra parlamentària havia estat tan aprop del sobiranisme. L'únic que em sembla que ha deixat clar el tripartit és que això no és suficient per formar un bon govern.

4 comentaris:

claudio ha dit...

A propósito de la cita de Strauss, recuerdo una discusión, de la época en que se intentaba actualizar el marxismo a base de añadirle colores: además del rojo, el verde, el violeta y quizás alguno más que no recuerdo.
José manuel Naredo, que ya entonces apuntaba hacia lo que ha acabado siendo, vino a decir en un momento de la discusión: 'Aunque no sepamos lo que queremos, sabemos al menos lo que no queremos' (entendíase eso que llaman capitalismo).
A lo que Sacristán, no podía ser otro, se apresuró a comentar tajante: 'Si se sabe lo que no se quiere, se sabe también lo que sí'.
Y así, ya ve usted, pasábamos el tiempo.

lola ha dit...

Oh, ¿también tiene usted un pasado, Claudio?

Cordialment.

claudio ha dit...

Yo nunca he pasado de tonto, antes útil y ahora, ni eso.
O como decía Capri, hablando de los westerns: la noia tenia un passat, tenia un passat...i el passat era el John Wayne, que de més passat no en podien trobar cap.

Nota: tenemos que dejar de vernos así; quiero decir, a ver si hace alguna entrada nueva en su blog, mujer, que nos tiene muy abandonados.

Ferran Caballero ha dit...

Claudio,

Sobre la discusión que recuerda... Lo de Naredo se parece mucho a lo que los antihumanistas del siglo pasado decían, citanto a Montaigne: "sé bien de qué huyo pero ignoro lo que busco". Eso los llevó del humanismo al humanitarismo. Pero a mi me parece que cuando uno avanza, como el célebre Ángel de la historia, mirando hacia atrás, está condenado a pegarse un histórico morrón.

Abrazos