17.11.10

Mon semblable, mon ami

No entenc la indignació que han aixecat les paraules del meu amic Salvador Sostres. Les he llegit a un programa de LaSexta, quan fent zàpping a l'hora de dinar he vist el Salvador en pantalla. Pensava que només era la gracieta típica d'aquest programa i que no hi hauria més ressó. Més tard he vist el vídeo, quan he entrat a la pàgina de La Vanguardia i El País, on es presentaven en portada, com a notícies destacades.  No entenc quina importància tenen aquestes paraules. No entenc que sigui escandalós que als homes ens agradin les noies de 17, 18 o 19 anys. No ho entenc per qüestions de lògica biològica i no ho entenc per qüestions d'evidència cultural. I, sobretot, no entenc que a algú pugui sorprendre que la realitat és aquesta. Només cal veure el físic (i les edats) de les noies que arreu es presenten com a models de bellesa. D'aquest ideal al que les dones volen assemblar-se, precisament perquè és l'ideal que agrada als homes. L'ideal que es presenta a les pasarel·les de moda, evidentment. El que es presenta a les botigues de roba interior femenina, a les cases de fotodepilació per làser, als catàlegs de les clíniques d'estètica, als anuncis de cremes per la pell, als anuncis de xampú pels cabells, als anuncis de xocolata per adults i als anuncis de les campanyes electorals. Tampoc conec cap professor d'institut que no trobi físicament atractives (algunes de) les seves alumnes. En definitiva, no entenc a qui pot sorprendre que algú faci explícits els criteris del bon gust de la nostra societat en qüestió de dones. Em sembla, simplement, ridícul. Com ridícul em sembla que arribin a afirmar que aquestes coses ja no és que no s'hagin de dir, sinó que no s'han ni de pensar. I si el problema és, simplement, que són tan hipòcrites que els escandalitza que es diguin en públic, a qui el Defensor del menor de Madrid i el comitè d'empresa de TeleMadrid haurien d'exigir aquestes explicacions i aquests suposats mínims ètics que exigeixen és als propis treballadors de TeleMadrid, que són els qui les va fer públiques.  I que, dit sigui de passada, suposo que també hauran de donar alguna explicació a l'empresa per a la que treballen, on imagino que no deuen haver rebut amb gaire alegria que es filtréssin documents no destinats a l'ús públic.
No, les paraules de Sostres no es comenten soles. Les paraules mai es comenten soles, i un mínim de noblesa intelectual obliga a exigir als indignats morals que responguin de la seva indignació. I encara més, de les seves mentides i de les seves perverses insinuacions, com les del telenoticies de LaSexta, on l'espectador fidel simplement no pot saber si Sostres parla de joves majors d'edat o de nenes de l'EGB. Tot això m'ha fet recordar la polèmica que va aixecar l'anunci de roba per a nenes d'Armani, que un defensor del menor moralment exemplar va ser capaç d'imaginar com un anunci de turisme sexual. Que ens expliquin què els indigna, perquè aquesta i no altra serà la millor mostra de la seva categoria moral.

17 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Don Ferran, aquesta entrada l'honora. A vostè, evidentment.
En quan al fons de la qüestió... a mi em sembla evident que ens dirigim cap un nou puritanisme (de fet l'esquerra ha estat sempre molt puritana). Els homes no podem eliminar el pecat de la nostra vida perquè la culpa ens ajuda (i molt) a oblidar la natura (i aquest oblit ens fa polítics). Per això no deixem de reactualitzar la llista del top ten. Ara, però, a diferència dels pecats del catolicisme, sembla que no hi ha cap possibilitat de perdó pel pecador.

"el Primo" ha dit...

No és ben bé indignació, senzillament és molt desagradable. Si aquest home se sent atret sexualment per les nenes, no hi ha res estrictament maligne en això, perquè que se senti atret sexualment per una cosa o una altra està fora del seu control, i per tant no se'l pot responsabilitzar d'això. Ara bé, parlar amb aquest to i amb aquest mal gust l'únic que fa és confirmar les sospites que aquest personatge és un repel·lent insuportable. Per cert, que els anuncis reflecteixen l'ideal de bellesa de la societat costa de creure. Més aviat reflecteixen l'esquer que els publicistes creuen que és efectiu per encolomar els seus productes; de cap manera això demostra que aquest és el criteri de la societat, si és que n'hi ha algun, en qüestió de bellesa femenina.

Ferran Caballero ha dit...

Don Gregorio,

gràcies. Evidentment, estic totalment d'acord amb el fons de la qüestió. I, encara, tinc la sensació que l'esquerra està fent uns grans esforços per converitr, ara sí, la dona en el sexe dèbil i necessitat d'una constant protecció i vigilància (per evitar que s'aparti de l'ortodoxia i s'atreveixi a exhibir-se en un calendari de roba interior i d'altres obscenitats).

Una abraçada

Ferran Caballero ha dit...

"el Primo",

jo d'això de l'empresa no hi entenc gaire, però no m'imagino com m'ho faria per "encolomar els meus productes" fent servir un esquer contrari al que la gent considera atractiu. Per posar un cas pràctic i sobre el tema que ens ocupa; no m'imagino com podria vendre roba interior femenina anunciant-la amb una dona que recordés aquelles entranyables "nones" italianes.

Joan Todó ha dit...

Home, si ho ha vist a la Sexta, miri-ho bé: http://www.youtube.com/watch?v=bNh8dIpi_9M
I llavors m'explica això de l'àcid úric, això del públic infantil i això de la ONG. Indignar no indigna. La sensació és una altra. Vergonya aliena. Llàstima. Tedi. Etcètera.

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Valent, senyor Luri? A mi em sembla que el comentari més servil i cobard que podia haver escrit el senyor Ferran. Ja sap, un post "voz de su amo".

ja posats a parlar amb aquest to que gasta darrerament, senyor Luri, aquest to perdonavides i magnànim, els diré que vostès, que s'omplen constantment la boca contra el relativisme moral, quan un dels seus cau en la temptació de treure's la màscara i descobrir-se com un autèntic porc, com un autèntic racista, aleshores ens apliquem el rotllo cristià del pecador i la redempció i perdonar pecats. Quan els interessa són els més liberals del món, quan convè es tornen els més recalcitrants i apolillats dels conservadors, i quan els convè, es tornen uns capellans de l'opus dei. Em dóna la sensació que vostès es pensen que tenen carta blanca per alliçonar a tot déu, amb la seva petulància filosòfica i moral.

Ara, indignació cap ni una. I vergonya aliena molta. Tedi, massa.

Clyde ha dit...

El senyor Todó enfoca be, la questió del menyspreu amb que parla el Sostres és el tema principal. Aquesta misoginia extrema cap a les dones que no tenen entre 17 i 19 anys és inacceptable, vagines que fan pudor d'àcid úric? però que és això? això defenseu?
Ja veig que el que vol fer el Sostres (a qué deuen fer olor les parts íntimes d'aquest individu? tenint en compte el sobrepés, amb els consegüents plecs i mitxelins a l'ungunal, i la també consegüent ocultació del penis sota el greix) el que pretenia era incomodar i ofendre la presentadora, dona madura (per cert, a les antípodes del meu pensament). Aquest és el nivell? Que les dones saben defensar-se soles, i la Sansebastián més que moltes, està clarissim. Que la gent pot mostrar la seva indignació pel fet que aquesta gentola cobri diners públics és, al meu parer, inherent al fet que els cobrin.

Senyor Luri, no te res a dir sobre aquest tema? només que l'"esquerra", així a l'engrós, ens porta cap a un nou puritanisme? I sobre que els nens procedents del Marroc no mereixen el mateix tracte que els "nostres"? tampoc res a dir? Això també és puritanisme esquerranòs?

claudio ha dit...

Parece que una de las víctimas de la democracia identitaria es la tolerancia. Para que algunos no se sientan heridos en su ser más íntimo, otros no deben existir o, al menos, hablar. Sobre todo los varones heterosexuales.
Y es que también hay identidades más iguales que otras.

Teresa Amat ha dit...

Agafa-t'ho amb calma, Ferran. Salut!

lola ha dit...

M'anava a reservar la meva opinió, però és indignant que el Rubalcaba en parli en roda de premsa posterior al consell de ministres. Això sí que ja passa de taca d'oli. Per qui ens han pres?

Noctas ha dit...

és lamentable aquest episodi amb el bo del sostres., absolutament lamentable., el baix concepte que tenen de la llibertat., aquest voler que deixem de ser individus i ens tornem màquines o salsitxes com aquelles del Mur de pink floyd...és dessolador veure com la massa hi cau de quatre potes i en fa escarni d'unes paraules de cafeteria de barri., absolutament dessolador.,

claudio ha dit...

¿Época de la nación? ¿Se acabaron los imperios?
Think twice:

Empires, de Burbank y Cooper

http://press.princeton.edu/chapters/s9161.pdf

Tumbaíto ha dit...

Seguramente a esos puritanos lo que les aleja de sus gustos no son sus gustos sino que haya gente como Sostres con quienes los comparten. Esa común atracción hace alejarse a cualquiera de sus gustos.

Gregorio Luri ha dit...

Doncs la veritat és que si tinc una cosa més a dir: És una immensa fortuna tenir a en Ferran d'amic. Pots estar ben segur, per exemple, que no et llençarà la primera pedra si un dia fiques la pota.

Ferran Caballero ha dit...

Anònim,

l'únic que demano, i que potser encara és massa poc és que quan algú fa un comentari maleducat, ofensiu o insultant sobre mi o, sobretot, sobre algu altre tingui, com a mínim, la decència de donar la cara.

Tumbaíto ha dit...

Seguro que no, don Gregorio. Sería una pena que muriese de la primera pedrada.

Bonnie & Clyde ha dit...

Sr. Luri, si un dia fiques la pota??? què vol dir? Que el Sostres ha ficat la pota "només" un dia? Que vosté ha ficat la pota amb el seu primer comentari? És que no hi arribo.