9.11.10

Drogues i llibertat

Precisament perquè "la libertad del individuo no puede significar el derecho de poder hacer solo cosas buenas y saludables, sino, también, cosas que no lo sean", la llibertat de l'individu no és, ni pot ser, la finalitat a la que tendeix tota societat. Tota societat sana té la voluntat de seguir sent societat i de millorar com a tal. Per això és imprescindible tingui una idea d'allò que és "bo i saludable i dolent i perjudicial" i per això és necessaria una certa intromissió en la llibertat individual. També, és clar, en una societat democràtica. Així, la llibertat de l'individu no pot ser l'argument principal per posicionar-se a favor de la legalització de les drogues, o de certes drogues fins ara considerades il·legals al nostre país. En aquest debat hi han de tenir molt més pes qüestions tant genèriques com el model de societat que volem, de la mateixa manera que el debat sobre portar armes als Estats Units no és única i exclusivament un debat sobre seguretat sinó sobre identitat nacional. I qüestions menys genèriques, tals com el possible increment del consum, de les addiccions i dels problemes de convivència que se'n derivarien, contra els possibles beneficis que es derivarien de la legalització en temes com la seguretat i la higiène pels consumidors i la lluita contra el crim organitzat. Qüestions que, al seu torn, posen sobre la taula problemes tals com que els hipotètics beneficis i problemes derivats de la legalització no tenen perquè afectar els mateixos ciutadans. Com bé s'assenyala aquests dies, la legalització de les drogues a California o a casa nostra podria ser molt beneficiosa per als mexicans. Però, com no s'acostuma a assenyalar aquests dies, res impedeix que al mateix temps fos perjudicial als californians o als espanyols.

8 comentaris:

Artista Abans Conegut Com ha dit...

que no?

Començant pels impostos extraordinaris que l'estat de Califòrnia obtendria, ja pot començar a comptar.

No crec que els brokers cocainomans que ara utilitzen la cocaïna com a eina de treball deixin de consumir la que ja es foten pel fet que sigui legal fer-ho.

La cocaïna revesteix més perill, que l'heroïna o la marihuana, sí...

Però quin perill veu vostè, jove home ancià, en que el jovent que branda semiautomàtiques pels guettos semiabandonats, brandi en l'altra mà un bon porro de marihuana? Anirien com empanats pel carrer, sense reflexes, somrients i sobretot, dolçament absents, com desapareguts, per a que no molestin. Vostè em dirà que el consum de marihuana pot arribar a provocar psicopaties, però a mi em sembla que els nordamericans ja fa temps que pateixen brots psicòtics. Fixi's ara: el mateix Bush the Butcher, que ara us ha deixat a tots els defensors de la massacre i la justícia infinita en una situació tan ridícula: el pastor renega del seu ramat i us deixa a vosaltres solets amb el pes de la història. És de frenopàtic, no troba? Com gosa dir que sent basques quan pensa que no hi havia res a l'Iraq?

En canvi, també hem de pensar en el greu retrocès que implicaria la desaparició dels càrtels del narcotràfec per mort natural per la sempre floreixent indústria armamentística, que fa un negoci rodó armant fins a les dents als mexicans.

Sempre seu,

art

"el Primo" ha dit...

El consum de marihuana no provoca cap psicopatia, això és totalment ridícul. El fum de la marihuana provoca càncer a llarg termini, exactament igual que el fum del tabac, i aquest és tot el risc que comporta la marihuana. Al llarg de la història de la humanitat no s'ha documentat cap mort directament atribuïble al consum de marihuana. És inútil debatre sobre les drogues perquè la facció prohibicionista no té cap interès en fer cap debat. Prefereixen dedicar-se a la propaganda i la desinformació, per algun motiu estrany que desconec. Pel que fa a als efectes sobre tercers, en forma de delinqüència, etc., és clar, això primer s'hauria de demostrar cosa que fins ara, que jo sàpiga, ningú no ha fet.

Ferran Caballero ha dit...

Art,

què tal?

no entenc la seva primera pregunta.
vol dir que als guettos aquests dels que parla no es consumeix marihuana?
no cal dir que no he sigut mai un defensor de cap massacre.

sincerely yours,

cab

Noctas ha dit...

La Marihuana, us agradi o no, és una puta merda. Una societat fumada és una societat sense entusiasme i sense capacitat de treball. A mi m'encanta fumar-la de tant en tant, però és una merda i qualsevol societat amb sentit comú l'ha de tenir prohibida i sense concessions! I l'alchol podrà ser una droga i portar problemes ,d'acord, però això no porta a que ara timguem que legalitzar una altra merda! Després què vindrà? la cocaïna...va home va.... Vargas Llosa pot dir el que vulgui però jo em quedo amb l'argument lògic del Ferran! Mrem els pros i els contres i si ens hem d'immiscuir en la llibertat individual de l'individu per preservar la salud mental de la societat, ho fem i punto y pelota...auuuuu

claudio ha dit...

Pero, ¿no es esa idea de sociedad que exige sacrificar parte de la libertad la que está en crisis?
¿No es precisamente la imagen del 'manto de lo público' (que evoca Fish en un artículo enlazado en esta web) que cubre lo particular lo que ya no se acepta, lo que ha entrado en crisis con el reflujo de lo público hacia lo privado? Las reivindicaciones y deseos individuales son un fin en sí mismas y lo que se espera del Estado es que las valide.
Para decirlo con Gauchet: 'Se exige a las creencias y adhesiones convertirse en sentido de vida colectiva sin abandonar el orden de la opción individual, dando por sentado que sólo son concebibles las interpretaciones privadas de los fines públicos' (La religión en la democracia, p. 90, edición española).
Me parece que los comentarios que se acostumbran a producir a raiz de este asunto de las drogas, como de tantos otros, dan la razón al francés.

Ferran Caballero ha dit...

Claudio,

tiene usted razón, as usual. Pero el problema creo que no es "un tipo de sociedad" lo que está en crisis. Sinó "la sociedad" misma. Por así decirlo, me parece inconcebible algo que pueda llamarse sociedad y no exija a sus miembros que sacrifiquen una parte de su libertad.

abrazos,

Anònim ha dit...

Algú em pot explicar quin mal faig fumant-me un porret de tant en tant, quan em ve de gust? Ni llibertat individual, ni societat, ni hósties.
Tanta filosofia...

claudio ha dit...

Claro, pero parece que vivimos, en Europa, con de la idea de que puede ser así, de que la 'sociedad civil' sólo necesita al Estado de mediador, principalmente por el poder jurídicial, y se rechaza el punto de vista del interés común. Si nos fijamos, ya casi nadie se molesta en presentar bajo ese apelativo sus reivindicaciones, que se presentan, además, como derechos de las personas, no de los ciudadanos.
En Europa creemos ser post muchas cosas, hasta que vengan los tíos chinos con las rebajas.