5.10.10

Vell com el món

És bastant natural que algú que s'aprofita de la llibertat sexual derivada del 68 critiqui la seva herència. Per entendre-ho només cal entendre que al maig del 68 no es reivindicava el dret a follar-se la Bruni i que no és aquest dret el què es critica quan es critica el maig del 68. Els crítics capaços d'entendre això no tenen, per tant, res a veure amb el comunista de puro i Masserati o amb el banquer anarquista. Tenen molt més a veure amb aquells conscients que els problemes polítics no tenen solucions perfectes i que, el maig del 68 pot haver alegrat la vida sexual del president francès (que és una cosa bona, com a mínim per a ell) al mateix temps que pot haver portat una desvalorització de l'autoritat (que és una cosa fatal per a l'educació). És això el que fa comprensible que Atenes es protegís del discurs socràtic i que totes les societats lluitin contra la corrupció dels seus joves. Però potser aquí parlar de la corrupció dels joves és equívoc. Els joves neixen corruptes i aquí del que es tracta, més aviat, és d'intentar educar-los en els que considerem els nostres millors valors, o en no intentar-ho.