20.10.10

Puigcercós i la lluita contra l'extrema dreta

Fa 4 anys CiU va anar al notari per fer explícit el seu compromís de no pactar amb el PP. No sé ben bé perquè, tothom sembla coincidir en que allò va ser un error tàctic. Crec que per diversos motius, que tenen a veure amb consideracions ètiques i de respecte democràtic, l'estrategia va ser equivocada. Però, tàcticament, cal reconèixer que la principal estrategia de campanya dels tripartits de plantejar una campanya d'oposició entre les dretes i les esquerres va quedar en bona part desactivada. Com que Puigcercós és dels que creu que l'error només va ser tàctic, va instar CiU a comprometre's a no pactar amb partits xenòfobs, com el PP i PxC. Deixem de banda la lamentable acusació de xenòfobs als populars, que seria molt més fàcil de condemnar si Garcia Albiol no fos, realment, un xenòfob i si Alícia Sánchez Camacho no s'hagués apuntat a jugar amb els límits del que és èticament acceptable en el discurs sobre la immigració. I tornem a la qüestió tàctica, que és la que ens ha de servir per lluitar contra l'ascens de l'extrema dreta. Contra la real, vull dir. Vaig dir aquí que aïllar l'extrema dreta em semblava contraproduent, perquè és una manera d'afavorir l'èxit del seu "discurs d'oposició frontal a la totalitat dels partits convencionals". Un discurs que, deia, és especialment perillós en temps de "desafecció" amb la política en general. I vaig dir, també, que em semblava que la publicitat pot ser el pitjor enemic del discurs xenòfob. Ian Buruma està molt més convençut que jo d'aquesta tesi, i defensa fins i tot que la millor manera de desactivar aquests partits és incorporar-los a coalicions de govern, portar-los directament al centre de la llum pública, on han d'assumir responsabilitats i on la retòrica barata ja no és suficient. Si no estic tant segur com Buruma és perquè no crec que els ciutadans jutgin els seus governants per les seves polítiques més que per les seves paraules. I perquè he vist les polítiques de Joan Saura i els seus al departament d'Interior i observo, sense gaire sorpresa, que ICV es manté al voltant dels 12 diputats que té actualment.

7 comentaris:

larosadesang ha dit...

Anava llegint i pensava en Joan Saura a l'altre costat de l'espectre. Quan he arribat al final no he pogut evitar un somriure.

Amateur ha dit...

Escriure és fer política, com deia vostè recentment, però també posar en pràctica l'ortografia. Deixant a banda el "debia" d'aleshores, miri's l'estratègia. I la desfacció. Recordi que escriure és ser llegit.
I llavors: per què l'acusació de que els populars són xenòfobs és "lamentable"? Per epistemològicament errònia, per tàcticament equivocada, per èticament immoral? Expliqui-m'ho: no ho he entès. Sobretot si a continuació em diu que Garcia Albiol, membre del PP, és xenòfob. Es lamenta que l'acusació no sigui "fàcil de condemnar". ¿L'angunia aquesta dificultat? Perquè? Necessita condemnar l'acusació encara que no sigui condemnable?
A banda d'això: observa "sense gaire sorpresa" que Iniciativa es manté. Si ho observa sense gaire sorpresa, ¿quin motiu em dóna per considerar que aïllar un partit és contraproduent, en tant que afavoreix el seu discurs frontal etc.? En aquest "sense gaire sorpresa" hi ha alguna cosa que vostè no ens explica. ¿Es refereix a les càrregues dels mossos contra estudiants i ocupes? ¿Les troba desproporcionades? Molts dels teorics votants d'extrema esquerra d'Iniciativa així ho han pensat. Serà que els votants d'Iniciativa no seran d'extrema esquerra?
Expliqui's, sisplau, expliqui's!

Noctas ha dit...

Booo aquest. Abraç

Ferran Caballero ha dit...

Noctas, La Rosa de Sang,

mercès i abraçades.

Amateur,

he corregit els errors ortogràfics i de picatge. Moltes gràcies.
M'explico.
Acusar els populars de xenòfobs és lamentable per falsa. No lamento que l'acusació no sigui fàcil de condemnar. Volia dir, simplement, que Garcia Albiol és del PP però no és el PP. I que és falsejar la realitat extendre a tot el partit els defectes d'un dels seus membres. No m'angunia la dificultat de condemnar l'acusació per dos motius. El primer és que no crec que sigui gens difícil. El segon és que jo no sóc del PP. El que em molesta és que l'Alicia Sánchez Camacho no tingui cap interès en desfer aquests equívocs i que estigui convertint el discurs de Garcia Albiol en el discurs del PP.
Sobre Iniciativa. Quan dic que observo sense gaire sorpresa que ICV es manté només dic que no em sorprèn gaire veure que ICV es manté. Ho comento perquè em sembla que ICV no ha fet bé la seva feina a la conselleria d'Interior i perquè crec que això no ha afectat les seves espectatives electorals. Amb això vull dir que em sembla que l'obra de govern no és un factor tant determinant com considera Buruma a l'hora de votar un partit. I amb això volia dir que, per tant, no crec que donar responsabilitats de govern a un partit d'extrema dreta sigui necessariament una bona manera de desactivar-lo. A l'article no faig cap valoració sobre la massa d'electors d'ICV.
Espero que ara hauré sabut explicar-me millor.

Una abraçada i gràcies pel comentari,

Bonnie & Clyde ha dit...

No em convenç senyor Caballero, si la lider del partit a Catalunya no té cap interès en desfer els que vosté considera equívocs, la direcció de Madrid tampoc, i hi han més exemples al partit de declaracions xenòfobes, també sense reprobació de les instàncies superiors... "blanco y en botella".

Per cert, podria vosté aclarir si és el Ferran que apareix al post d'avuí del S.S.?

Ferran Caballero ha dit...

Srs. Bonnie & Clyde,

per resumir la meva postura sobre això del PP. Clar que em sembla criticable, i de fet pretenia criticar-ho. Ara bé, jo encara veig una notable diferència entre el PP i PxC que, simplement, no podia fer veure que no veig, com fa Puigcercós.

No sé respondre a la seva pregunta sense donar unes explicacions que no vull donar aquí.

claudio ha dit...

Por más que se hable de memoria histórica, parece que ésta nos falla cuando estaría más justificada.
Es sólo a base de olvidar lo que fué, y cómo fué, en su día el fascismo, que se pueden usar hoy día, no es el caso el suyo, ciertas palabras, ni que sea con algún deslizamiento (derecha, extrema derecha, reaccionario, fascista,¡conservador!) que no hace más que mostrar la inseguridad conceptual de base.
Y es que parece que la discusión misma y los calificativos que en ella se usan provienen principalmente del juego tacticista a más corto plazo, del deseo de sacar los colores y deslegitimar a unos directamente y a otros por, ni que sea hipotética, asociación.
A uno le parece que, si de verdad Puigcercós & Co estuvieran de verdad preocupados por el 'fenómeno' no deberían ir muy lejos de su casa para combatirlo. Las fronteras entre ciertos partidos y grupos catalanes de actuación indudablemente fascista no sólo son tenues, sino deliberadamente, una vez más, por razones tácticas, opacos. Y puestos a sentir reparo al estrechar algunas manos, ¿no se debería empezar por más de una que viene del País Vasco? Pues es en esta comunidad, sin necesidad de recurrir a Buruma, donde podemos ver los efectos que tiene el permitir, cuando no propiciar, el acceso al gobierno de los totalitarios.