14.10.10

Iran, el tigre

Cohen té tota la raó del món quan afirma que Ahmadinejad és odiós. Però és més dubtós que la tingui quan afirma que no és perillós. Perquè, encara que Ahmadinejad realment no tingués cap intenció de fabricar la bomba atòmica ni de llençar-la contra l'Estat d'Israel, és evident que la seva retòrica crea un estat d'opinió tal que amb relativa facilitat pot portar a la guerra. És ilús creure que algú té un domini tal de la situació com per poder solucionar amb paraules el conflicte que les seves paraules han causat. No cal anar més lluny de l'exemple de Sadam, del seu joc per enganyar les potències occidentals i de les conseqüències que va tenir. És ben sabut que no hi ha res més perillós que un mico amb pistoles. Que algú que no sap, literalment, el que té entre mans. Ahmadinejad és perillós perquè en política internacional també es compleix allò de que si té cara de tigre, put com un tigre i gruny com un tigre, es que és un tigre. I més perillós seria encara si cregués, com ja només creuen els professors de parvulari i algun nen petit, que dos no es barallen si un no vol.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, Ferranet Ferranet...

"el Primo" ha dit...

Dir que Ahmadinejad és perillós és el mateix que no dir res. Perillós per qui? És evident que no és perillós pels russos, ni pels xinesos, ni per la majoria de països de la regió, ni de fora de la regió. Potser és perillós per Israel i pels interessos americans? És això el que vols dir?

Ferran Caballero ha dit...

"el Primo",

Ahmadinejad voldria, segurament, ser perillós només per Israel i els interessos americans, com tu dius. Però el problema és que la guerra acostuma a ser entre dos països o més i Ahmadinejad, simplement, no té el poder de crear guerres civils a EEUU o Israel. Un mico amb pistoles és perillós precisament perquè no sap on apunta. No em sembla evident que no sigui perillós per als seus aliats. I, encara menys, que no sigui perillós per als seus ciutadans.