18.10.10

Escriure és fer política

Escriure és fer política. I tampoc podia ser d'una altra manera per a Vargas Llosa, "autèntic liberal amb la tirania com a tema". Només els famosos engageés i algun altre cursi han oblidat la necessitat d'aquesta vinculació, però d'aquest autodesconeixement no n'acostuma a sortir una literatura més pura i elevada sinó una política més bruta i baixa. Una implicació que es justifica pel sol fet de ser explícita i de ser seva. De vegades escriure novel·les no és la millor manera que té algú de fer política. Així ho devia entendre el 1990, quan feia campanya a la presidència del Perú contra Alberto Fujimori. I així ho hauria d'haver entès aleshores Tahar Ben Jelloum, i encara més ho hauria d'entendre ara, quan Fujimori és un pres i Vargas Llosa un Premi Nobel. Hauria d'entendre quin lamentable compromís s'adquireix i de quina trista manera es ret homenatge a Vargas Llosa quan se'l rebutja com a polític per elogiar-lo com a escriptor.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Imagina't què passaria si rebutgéssim tots els polítics que són escriptors dolents... però això és en part el que fem... ningú es recorda de la majoria dels nostres polítics dels anys 2o (per exemple), mentre que els grans escriptors, hagin estat o no bons polítics, duren i duren i duren...