1.10.10

Drets, individus i col·lectius

Segurament els drets puguin entendre's com una explicitació del reconeixement en termes d'igualtat formal que es tenen entre si els individus d'una comunitat política. Mateixos drets i mateixos deures seria, vist així, una altra manera de dir que tots som iguals davant la llei i que la llei és igual per a tots. Sent així, els deures són de l'individu en tant que forma part d'una comunitat que el reconeix en termes d'igualtat amb els altres individus i, en conseqüència, com a subjecte de deures. Els deure necessiten d'una autoritat encarregada de fer-los respectar. 
Això que anomenem drets dels col·lectius potser tindria sentit en una relació en la que el propi col·lectiu es reconegués com a individu que conviu en una comunitat política en termes d'igualtat. I quan aquesta comunitat política tingués el deure o, com a mínim la pretensió, de vetllar pel respecte d'aquesta relació d'igualtat. Això és el que se suposa que podria passar en una determinada concepció de l'ordre internacional o en un model d'Estat Federal també molt determinat. Però, com demostra precisament l'àmbit que li reconeixem com a propi, el respecte dels drets que ell considera que li són propis depèn exclusivament de la capacitat del col·lectiu per presentar-se en termes d'igualtat davant els altres col·lectius. Depèn, en definitiva, de la seva capacitat per presentar-se com a unitat política i de la seva fortalesa per fer-se tractar d'igual a igual. En una comunitat mancada d'una autoritat que vetlli pel dret, on tot reconeixement és sempre posterior al conflicte, simplement no hi ha diferència entre tenir drets i no tenir-los.

2 comentaris:

lola ha dit...

Totalment d'acord. Concreto: per això la dita independència només pot venir d'un acte de força. Entenc que abans cal anar preparant el pòsit. El que ens passa és que en aquest "abans", en l'anar fent, hom s'hi troba força còmode, fins i tot s'hi diverteix, amb els jocs de poder, etcètera. I la força (no necessàriament sanguinària) vol dosis de ràbia.

Noctas ha dit...

mmmm i cal conèixer o almenys comprendre els drets i els deures per ser subjectes de dret. L'individu no igual als altres és el que no és capaç de comprendre quins son els seus drets i deures. Hi ha el exento de responsabilidad penal! No hi ha, però, la comunidad exenta de responsabildad penal perquè s'entén que no hi ha comunitats retardades. Els drets i els deures s'expliquen doncs des de la consciència! qui no té consciència no té els mateixos drets ni els mateixos deures!