17.9.10

"Mira", pensava, "parla de la ironia talment com de la música, només falta que digui que és políticament sospitosa a partir del moment en què deixa de ser un mitjà d'aprenentatge directe i clàssic. Però una ironia que no es presta en cap moment a confusions, quina mena d'ironia és, pregunto jo, valga'm Déu, si també he de dir el meu parer? Una aspresa i una pedanteria, és el que és!"

Thomas Mann. La muntanya màgica