26.9.10

Hawking, la mort de Déu i de la filosofia

Rera la pretensió que la ciència moderna ha solucionat algunes de les qüestions fonamentals de la filosofia acostuma a haver-hi una incomprensió o una mala comprensió de les qüestions fonamentals de la filosofia. Així, quan Hawking afirma que la filosofia ha mort, peca de pretenciós. No perquè la filosofia no pugui morir, o fins i tot perquè d'alguna manera es pogués argumentar en favor d'aquesta tesi, sinó perquè escapa a l'àmbit de les possibilitats de la ciència moderna el resoldre les qüestions fonamentals de la filosofia, que són, entre d'altres les qüestions del fonament mateix de la ciència moderna. Quan Hawking afirma que "spontaneous creation is the reason there is something rather than nothing" i que, per tant, "it is not necessary to invoke God to light the blue touch paper and set the universe going", el que està fent, precisament, és retornar el problema al terreny de les qüestions fonamentals de la filosofia. Hawking presenta una hipòtesi segons la qual la creació de l'univers s'explica sense la intervenció divina. Però aquesta hipòtesi reposa sobre la possibilitat de la creació ex nihilo i, per tant, sobre l'abisme d'una de les qüestions fonamentals de la filosofia.

3 comentaris:

Teresa Amat ha dit...

Ai, potser sí (segur, vaja) que nocomprenc" la filosofia (i els seus enrevessaments, afegiria), però és que fins i tot em feu patir, els filòsofs, quan us emboliqueu d'aquesta manera (pateixo per vosaltres, vull dir).

Salutacions cordials i poc filosòfiques d'una pretenciosa modesta (a anys llum de Hawking però que intueix que l'home hi toca molt).

Ferran Caballero ha dit...

Teresa,

el meu article no pretenia ser ofensiu, i encara menys amb tu! Quan deia que Hawking és excessivament pretenciós només ho deia en el sentit que pretén més del que pot. I clar, tampoc crec que es pugui culpar ningú de no entendre de què va això de la filosofia, però sí que pretenia criticar qui pretén donar per finiquitat un problema que sembla no conèixer.

Una abraçada cordial,

ferran

Teresa Amat ha dit...

Ferran, ja sé que no volies ser ofensiu, no cal que et disculpis, home, que jo no em vaig sentir pas ofesa! Si practico la ironia és perquè intento ser alhora autoirònica, almenys per intentar evitar la deriva sarcàstica que pren amb facilitat la ironia (i no sempre ho aconsegueixo, i prou que ho lamento).

Per altra banda no és que alguns no entenguem de què va això de la filosofia, és que potser ens sembla que a vegades ho entenem massa, i perdona si peco de suficiència, que no ho és; simplement és que entenc que la lucidesa no és patrimoni exclusiu ni dels filòsofs ni dels científics ni dels poetes... Però és que els (alguns?) filòsofs a vegades fan la sensació que estan tot el dia tocant la lira, talment com els (molts) poetes. I que així com els (la majoria de) científics toquen molt més de peus a terra, i per això el món avança (i aquí hi caben totes les consideracions que es vulgui, però que no alteren la realitat del fet), alguna gent tenim de tant en tant moments de lucidesa o d'intuïció en què veiem quan els filòsofs van despullats de les seves túniques sagrades, i per això gosem burlar-nos-en una mica. Amb tot, continuo aplaudint Hawking.

Uf, perdó pel rotllo. Una abraçada.