27.9.10

Gitanos i UE (Hayek, FCO)

No es pot negar que hi ha diverses crítiques possibles i justes a la polèmica mesura del govern Sarkozy de repatriar gitanos romanesos que vivien en situació il·legal. Aquestes, però, no tenen res a veure amb la legalitat de la mesura, que sembla fora de tot dubte.
Es tracta més aviat del perill que hi ha que, en la seva manera de defensar la mesura, contribueixi a l’estigmatització de tot el col·lectiu gitano. Encara que la repatriació sigui una mesura que qualsevol política realista hagi de prendre en consideració, la publicitat d’aquestes mesures va sempre, inevitablement, acompanyada d’un discurs amb tendències racistes i xenòfobes que cal evitar. No cal dir que buscar deliberadament aquestes reaccions és criticable.
Però si se suposa que, en una democràcia moderna, mesures com les preses pel govern de Sarkozy no poden mantenir-se allunyades de la llum pública, aleshores el públic mateix i, principalment, els que fan pública la mesura, són tant o més responsables dels seus efectes indesitjables com el propi governant. En aquest cas, també la senyora Viviane Reding.
Reding és, de fet, una de les persones que menys ha ajudat a construir un discurs sensat i prudent sobre un problema que afecta al conjunt de la Unió Europea i que no té una fàcil solució. Tothom sap a què feia referència quan va dir que no pensava que Europa tornaria a conèixer situacions d’aquest tipus després de la Segona Guerra Mundial, perquè tothom sap que en el nostre imaginari col·lectiu la Segona Guerra Mundial ha quedat reduïda als trens plens de jueus enfilant cap a Auschwitz. L’únic que pretenia l’histèric discurs de la senyora Reding era demostrar al món la magnitud de la seva indignació. I aquesta simple exhibició de superioritat moral, molt típica dels que no han de decidir mai entre dues males solucions, no ajuda ningú. No ajuda, evidentment, al govern francès a solucionar els problemes de seguretat, convivència i higiene lligats a aquests ciutadans il·legals. Però tampoc ajuda en res als propis gitanos romanesos, aquests “turistes de la misèria”, que es veuen obligats a fugir de la misèria i la xenofòbia que els afecta al seu propi país.
Si Reding té algun interès real en millorar la vida dels gitanos, potser hauria de començar a tractar els països de l’Est com a agents responsables i demanar (o donar!) explicacions de què es fa o s’ha fet amb els 17.500 milions d’euros que la UE ha destinat aquests últims anys a lluitar contra els problemes que pateixen els gitanos a casa seva.

Article publicat a l'Espai Hayek de la FCO