25.9.10

Diàleg i extrema dreta

No crec que el diàleg sigui la millor via per vèncer l'extrema dreta. No crec en la mesiànica pretensió de convertir la gent amb la paraula veritable i crec, de fet, que en l'autèntic diàleg no hi ha guanyadors ni vencedors i que és això el que el fa totalment inútil per lluitar contra l'enemic. Per això és impensable el diàleg amb l'enemic, que és per definició aquell a qui volem vèncer. I per això si cal deixar parlar l'extrema dreta, si cal fins i tot parlar-hi, debatre-la i rebatre-la, és per una qüestió tàctica i no per una qüestió de principi. Perquè l'extrema dreta basa el seu discurs en la oposició frontal a la totalitat dels partits convencionals, que la totalitat dels partits formi un front contra l'extrema dreta és una bona manera de donar-li la raó. Encara més, és una manera de fomantar la fal·laç dicotomia de l'espectre polític en la que es basa i que, en un moment de desencís generalitzat amb el sistema i els partits tradicionals només pot beneficiar-la. I perquè l'extrema dreta sorgeix dels més baixos dels nostres prejudicis, d'aquell discurs que la majoria de la gent no s'atreviria a dir davant del mirall i encara menys en públic, la publicitat del discurs pot resultar ser una bona manera de desactivar-lo o, com a mínim, d'evitar que creixi i de mantenir-lo en unes quotes residuals i tolerables.