14.6.10

Quit Facebook's day

El passat dia 31 de Maig va ser el Quit Facebook's day. Uns quants usuaris de la famosa xarxa social van escollir aquest dia per donar de baixa els seus comptes. Pel que sembla, el seu principal motiu és la preocupació per l'ús que Facebook pugui fer de les seves dades personals. Segons diuen a la seva pàgina web, creuen que les possibilitats que ofereix la pàgina per controlar el nivell de privacitat de la informació són equívocs i difícils d'utilitzar, de tal manera que l'usuari ho té complicat per saber qui té accés a les seves dades.

Conèixer l'èxit d'aquesta estranya celebració és complicat, però és d'esperar que el costum i la mandra hagin sigut més forts que la sacrificada defensa dels drets civils i que la majoria dels preocupats segueixin sent usuaris de Facebook. De fet, un d'aquests usuaris que segueixen fidels i preocupats, Daniel Lyons, escrivia a l'últim número del setmanari Newsweek que està pensant en desactivar el seu compte perquè, tot i que el considera molt pràctic, té por que la seva informació estigui en mans de gent en qui ell no confia. I un altre d'aquests usuaris que pateixen escrivia fa poc a The Economist que el pitjor de Facebook són els seus prejudicis contra la privacitat, que fan que per defecte les dades de l'usuari siguin públiques i que hagi de ser aquest qui, si no les vol a l'abast de qualsevol, ha d'indicar-ne el grau de privacitat. No cal dir que les sospites del The Economist són del tot fonamentades. El mateix fundador de Facebook, el jove Mark Zuckerberg, les havia confirmat dies abans afirmant que si fos ara el faria totalment obert.

Si aquests discursos proteccionistes no passessin de ser una simple recomanació empresarial o una exposició de preferències per part de l'usuari, el tema no mereixeria gaire comentari. Però en la mesura en que pretenen erigir-se en defensors de la privacitat de l'internauta, la hipòtesi d'una xarxa com Facebook totalment oberta és molt útil per entendre dues coses fonamentals. La primera és que les preocupacions dels usuaris són exagerades. La segona, que el problema de la privacitat és de responsabilitat personal i que no es tracta de decidir si hem o no hem de renunciar al dret a la intimitat sinó d'entendre'l dins l'àmbit que li és propi. I aquest àmbit no és, evidentment, el de la plaça pública, per molt que d'aquesta plaça en diguem virtual. I que les preocupacions dels usuaris són exagerades ho demostra el fet que fins i tot en el pitjor dels seus somnis, en el terrible món Zuckerberg, encara serien ells els encarregats de decidir si volen o no volen formar part de la xarxa social i quina informació hi volen publicar i quina no. Aquesta terrible hipòtesi els hauria de servir com a consell de prudència, per entendre que el millor que es pot fer si no es vol que una informació sigui pública és no publicar-la. I hauria de servir, per tant, per entendre que la responsabilitat recau sempre en els usuaris, i que tot el que es pot exigir als servidors és que respectin el pacte que els vincula. Hauria de servir per fer entendre als usuaris que els primers encarregats de vetllar per la seva intimitat són ells mateixos. Internet és ara mateix una nació d'exhibicionistes exigint intimitat i la solució a aquesta paradoxa no són moltes més promeses de privacitat sinó molt menys exhibicionisme.

Article publicat a l'Espai Hayek de la FCO