5.2.10

La classe discutidora

Timothy Gaton Ash acaba el seu artícle sobre La guerra digital convidant el govern xinès a sumar-se a un debat global sobre els límits a la llibertat d'informació. I es pregunta com és que, si creu que el seu sistema de govern és el millor, es nega a defensar-lo en aquest debat. Deixant de banda si és o no veritat que els governants xinesos creuen que el seu sistema és el millor o si, en canvi, creuen que simplement és el millor sistema que pot tenir la Xina a l'actualitat o si, encara, només és el millor sistema que poden tenir ells encara que pugui ser un pèssim sistema polític, el que és evident és que el sistema polític xinès es defensa i que ho fa, precisament, negant-se a mantenir aquest debat. Evidentment, aquesta manera de defensar-se demostra que al govern xinès li preocupa molt més la imatge que en pugui tenir el seu poble que la que puguin tenir-ne les bones ments occidentals com Garton Ash. Però amb aquesta negativa al diàleg ens mostra també la diferència fonamental que hi ha entre el règim xinès i el nostre, el de "la classe discutidora" que, evidentment, tampoc discuteix mai ni la superioritat ni la conveniència de continuitat del propi règim. Per això diu Garton Ash que els universalistes liberals i els usuaris de Google (és a dir, nosaltres) no podem acceptar discutir sobre la legitimitat d'aquest debat. I per això acaba l'article reconeixent que guanyar el debat sobre si hem de tenir o no aquest debat és el debat més difícil de guanyar. També per això acaba sent evident que aquí hi ha un excés de debat i que, en realitat, la més difícil victòria de totes ni és dialèctica ni és la primera, sinó que és dogmàtica i és la única.

2 comentaris:

Brian ha dit...

Be, però, sigues una mica més explícit: ¿quina es exactament aquesta victòria única i dogmàtica que ens cal assolir, sense caure, es clar, en l'excés de debat?

Ferran Caballero ha dit...

Brian,

em sembla que aquesta victoria seria, per dir-ho d'alguna manera, la d'aconseguir que el govern xinès doni explicacions als seus ciutadans sobre les limitacions que posa a la lliure circulació de la informació.

abraçades,