5.1.10

Respecte

La nostra generació és molt mal coneguda. -Els uns, trobant-hi a faltar les estridències revolucionaries que les generacions anteriors s'havien trasmès cuidadosament de pares a fills, acusen a la nostra de conservadora. Però, ¡curiós fenòmen! els conservadors no ens volen tampoc. Per a aquests som uns heretges endimoniats i uns iconoclastes. Abans, mil cops, els revolucionaris que nosaltres. Conservadors i revolucionaris s'entenen arreu perfectament. Som nosaltres - ja ho he fet observar algun pic- els que costem d'entendre.
(...)
No: el deliri dels començaments absoluts no ens ha deixat indemnes.
(...)
El primer grau de la independència intel·lectual és la crítica, la revisió; però el segon grau, i millor, és el respecte.
(...)
A veneradors dels valors reals, no ens ha guanyat ningú. Ho havem demostrat mil vegades, continuem demostrant-ho cada dia. En els incidents més delicats de la nostra acció, el respecte ens aconsella i se produeixen en el respecte serenament els nostres gestos i paraules. Si no logrem sempre aquest bell resultat, l'intentem tothora. Recordant que es troba en ell el grau més elevat de la independència.

Eugeni d'Ors. Glosari